Veneçuela és el país del món – sense guerra declarada– que ha tingut el pitjor exercici econòmic dels últims vint anys. Si a això li sumem que també és el país que ha patit la diàspora migratòria més gran (en termes relatius a la seva població) de l’hemisferi en l’últim mig segle, és fàcil adonar-se que el que ha passat en aquest país és un drama. Un drama que ha tingut innombrables episodis crítics a nivell polític, econòmic i social, i que es manté gràcies a la disponibilitat, per part del Govern de Caracas, d’unes esplèndides reserves de petroli. Aquestes mateixes reserves són les que protegeixen el Govern dels països que, si bé no són aliats de Maduro, tampoc volen deixar d’estar presents en el lucratiu negoci del cru veneçolà.
Veneçuela és pionera en un lamentable episodi contemporani que es diu «la tercera onada d’autocratització» i que segons el think tank escandinau IDEA, en el seu darrer informe, ja el pateixen el 25 % de les democràcies actuals. I és que des del 1999 fins al 2016, el règim veneçolà ha anat lliscant des d’una democràcia liberal cap a un règim híbrid, i després del 2016, cap a un de plenament autoritari que, de tant en tant, fa una picada d’ullet a l’oposició convocant eleccions que, si no les guanya, les roba.
Parlo de picada d’ullet perquè les passades eleccions van generar molta esperança pel fet que, com va passar el 2016, l’oposició es va presentar unida (tot i que la seva líder no s’hi va poder presentar) i això va fer pensar que era una oportunitat d’or per desbancar unes autoritats que, des de fa vint-i-cinc anys, s’han instal·lat al poder.
Però no sempre unes eleccions amb concurrència són competides. Així ho hem vist també al llarg de la darrera dècada a molts països –sobretot de l’Europa de l’Est– on s’ha consolidat un sistema d’autoritarisme electoral. És a dir, en un règim on l’oposició pot presentar candidatures, mobilitzar els seus simpatitzants i, el dia dels comicis, permetre que tothom surti a votar. Una altra cosa és que el recompte electoral sigui transparent i que, en cas que perdi el candidat del Govern, s’accepti la derrota i se cedeixi el poder. Això és, precisament, el que ha passat a Veneçuela, on ningú de l’entorn de Maduro no va plantejar acceptar una possible derrota i, encara menys, un traspàs de govern.


Registre Invitat
Et permetrà desbloquejar fins a 3 articles de la revista cada mes.




