Tots projectem una ombra i aquesta no deixa mai de seguir-nos encara que intentem evitar-ho. La llum sobre el nostre cos li dona vida, i es dilata o encongeix en reflectir-se en una paret, a terra, o als vidres d’una finestra. Ens movem i sembla que l’ombra ens persegueix. L’ombra amb la qual convivim en la nostra infància és motiu de joc, qui no ha jugat a enfilar-se?; en l’adolescència ens avisa d’una trobada desitjada; en l’edat adulta acaba donant forma a metàfores poètiques, evocant l’ombra del passat que ens persegueix i que, al final de la vida, se’ns revela com un espectre que busca acompanyar-nos fins que tanquem definitivament els ulls.

Hem pintat sobre la nostra ombra per arribar a captar el moviment. Leon Battista Alberti al seu llibre De Pictura/Della Pittura observa: «Quintilià pensava que els primers pintors tenien l’hàbit de traçar el contorn de les ombres al sol». L’ombra que esquitxa l’escenari en El Gabinet del Dr. Caligari del director expressionista Robert Wiene té la força de les ombres de pedra i ruïnes de Piranesi. El protagonista, el Dr. Caligari, va vestit d’ombra i, com l’ombra, es mou filtrant-se als espais, deformant-se com una teranyina assotada pel vent. L’ombra, el seu cos negre, té tanta força per representar diferents actituds humanes que els artistes l’han fet servir com a metàfora per assenyalar el pas de l’home pel món.

L’exposició de l’artista brasilera Regina Silveira, que es pot contemplar aquests dies a la Virreina de Barcelona sota el títol «Destructuras de poder», ens ofereix una aconseguida sàtira crítica del poder a través de les ombres. Entre les seves obres destaca The Saint’s Paradox (1994) que mostra una figura clàssica d’un sant distorsionant la seva ombra; l’artista juga amb l’ombra del sagrat, la qual cosa escapa a la raó. També juga amb les ombres d’homes polítics, ens descobreixen els seus secrets, el sottogoverno, el poder ocult.

L’obra de Silveira ens recorda el gravat de George Cruikshank titulat L’home de gris s’apropia de l’ombra de Peter Schlemihl (1827), fent servir la potència de l’ombra per representar el poder, la vanitat, la supèrbia, la usura de l’home. El gravat de Cruikshank dona forma al protagonista de la novel·la La meravellosa història de Peter Schlemihl (Peter Schlemihls wundersame Geschichte), d’Adelbert von Chamisso de 1814. La història relata com Peter Schlemihl va oferir la seva ombra per rebre a canvi una bossa màgica que li proporciona una gran quantitat d’or. Després dels primers moments d’eufòria per disposar de tot l’or del món, Schlemihl comença a sentir por perquè adverteix que, perquè no té ombra, les persones del seu entorn comencen a desconfiar-ne.