El retorn de Trump al poder ha creat una crisi històrica a Europa. El sentiment a les capitals europees, després de poques setmanes de nova administració americana, és d’esquerda irreversible de l’aliança transatlàntica. Europa està sola al món. Els Estats Units donen suport obertament a les forces d’extrema dreta que volen desintegrar el projecte europeu. Trump s’apropa a Putin i amenaça aliats clarament proamericans com Dinamarca. Zelenski és acusat de dictador. L’OTAN sembla que pot tenir una data de caducitat propera. Fins i tot els països de l’Europa de l’Est més proatlantistes es veuen forçats per la realitat mateixa a pensar en un futur postamericà. Els pitjors malsons dels europeus sembla que a poc a poc es van fent realitat.
A l’altra banda del planeta, a Àsia, la situació és diferent. La tensió es combina amb la sang freda. Ja fa dècades que la majoria dels països asiàtics no tenen una relació especial amb els Estats Units. Com apuntava el singapurès Bilahari Kausikan a Foreign Affairs, Àsia ha hagut d’aprendre –des de la retirada dels americans del Vietnam en els anys 70– a viure sense la protecció incondicional estatunidenca i a edificar la seva pròpia defensa.
Washington ha mantingut una presència militar àmplia a Àsia, però vinculada als seus propis interessos de control militar mundial i intenció de fer de contrapès a grans poders a la regió –abans, l’URSS; ara, la Xina. La presència militar dels americans a Àsia ha estat vinculada als seus interessos geopolítics més que a cap vincle basat en valors liberals com –en part– tenia amb Europa. El Japó i Corea del Sud han estat una excepció en defensa, en tenir tractats de seguretat amb els Estats Units: en qualsevol cas, Tòquio i Seül han augmentat la seva inversió en defensa per assegurar-se un poder militar fort en cas que els Estats Units reduïssin els seus compromisos.
El nou món de Trump, transaccional i guiat per interessos crus que albiren els europeus, apunta Kausikan, és el que han viscut la majoria dels països asiàtics en la seva relació amb els Estats Units en les últimes dècades. Per als europeus, Trump és una abominació; per als asiàtics, el mateix de sempre, amb una capa extra de duresa retòrica. Les democràcies asiàtiques ja sabien des de fa dècades que, a ulls dels americans, no eren especials. Nosaltres ho acabem de descobrir.
