Qui era Anton Bruckner? Què diu la seva música? Era el compositor simfònic com volia que se’l reconegués o era l’autor de tota mena de formes musicals religioses, grans i petites? Era un artista o un servidor de Déu? Era el revolucionari piadós del títol de l’exposició que li dedica a Viena la Biblioteca Nacional d’Àustria? Era un pagerol fins i tot a la gran ciutat? Va ser un postromàntic? Era un admirador wagnerià i un antagonista de Brahms? Són, totes, preguntes de difícil resposta perquè el compositor de qui ara se celebra el bicentenari del naixement al poble d’Ansfelden (Alta Àustria), a tocar de Linz, va deixar molt poques pistes més enllà de la seva música, que no és fàcil.
Sens dubte, va ser un dels més grans simfonistes, però també va ser un gran incomprès. Fill d’un mestre d’escola, el pare tocava l’orgue, el violí i el piano de manera que la música va ser part de la seva vida des de bon començament. A onze anys ja va fer la seva primera composició. Dos anys més tard, la mort del pare va canviar la sort de la família i el nen Anton va ser acceptat com a escolà al monestir de Sankt Florian. Hi va perfeccionar l’estudi de l’orgue, va acabar l’escola i va començar a preparar-se per a ser mestre i allà acabaria sent organista titular, fins que el 1855 ocuparia la titularitat de l’orgue de la catedral de Linz.
A la ciutat que travessa un cabalós Danubi, Bruckner hi va estar tretze anys. I allà, a més de compondre tota mena de peces per a la litúrgia, va començar el Bruckner simfonista, sempre ple de dubtes, tocant i retocant les obres, alimentant així el nombre de versions i també el seu caràcter d’home dubitatiu i poc resolutiu. El reconeixement a aquest músic que componia d’una manera molt personal i molt grandiosa, no li arribaria fins als seixanta anys, quan ja estava ben instal·lat a Viena on va ser professor de teoria musical i d’orgue al conservatori i organista de la cort imperial.
Linz, on va començar el seu camí que el portaria a les obres de gran format, ha celebrat el seu bicentenari amb gran estil. La Brucknerhaus, un auditori funcional a la vora del Danubi construït els anys 70, i la Bruckner Orchester Linz que dirigeix Markus Poschner li dediquen cada any un festival, però el d’enguany, que s’ha fet durant tot el setembre i primers dies d’octubre, ha tingut caràcter extraordinari. S’hi han interpretat les onze simfonies com un cicle, totes en la seva primera versió i, cadascuna, amb una orquestra i un director diferent, entre els quals, Franz Welser-Möst, Philippe Herreweghe, Christian Thielemann, Thomas Hengelbrock, Pablo Heras Casado, Ken Nagano, Adam Fischer i, fins i tot, un Jordi Savall molt lluny de la seva zona de confort.
