Al principi va ser el Pla Marshall gràcies al qual la metròpolis to be va regar amb dòlars l’economia d’unes colònies to be devastades per la guerra, no solament pel que fa a la destrucció física, sinó com a impassse moral. S’havia malmès el projecte il·lustrat. Com és possible que països com Alemanya, Itàlia o Espanya, proa de les cultures europees, haguessin seguit una deriva bel·licista, xenòfoba i autoritària? El Pla va prendre la forma d’una colonització aparentment light que va afavorir la dependència emocional i econòmica de les noves colònies europees dels EUA, la metròpolis més poderosa en termes geopolítics.
El creixement espectacular de l’economia a partir dels anys 50 va consolidar les que ara anomenem democràcies avançades i allò que els boomers van batejar com a «Estat del benestar». Estat del benestar que a hores d’ara, en ple segle XXI, ha beneficiat fonamentalment els nascuts poc després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, però del qual els seus fills i els seus nets no gaudiran en la mateixa mesura.
Més tard, quan a l’Est europeu s’hi va instaurar el papat marxista –amb el seu judici final, els seus heretges executats i les seves jerarquies eclesials– es va posar en evidència la necessitat de millorar la defensa del món lliure, i la metròpolis i les seves colònies van signar un pacte per a la protecció militar i la seguretat de les fronteres batejat com a OTAN. Hi va haver alguns intents pacifistes que van aixecar la veu contra la militarització de les colònies impulsada des d’una metròpolis obsessionada amb l’avanç del comunisme, però la lògica imperialista va prevaler com és costum en els principis de qualsevol pretensió de domini global.
No obstant això, diuen ara els responsables de l’OTAN, les colònies van descurar el seu compromís i sumides en la mol·lície consumista i el pacifisme dels anys 60 i 70 (remake del de Bertrand Russell de principis del segle XX) van oblidar les seves obligacions; van buidar el seu arsenal, van alliberar els joves del servei militar obligatori i van reduir dràsticament el pressupost militar. Ara, amenaçades per un antic espia del KGB, davant del qual la metròpolis
vacil·la, els continuadors del pacte es posen les mans al cap i els colonitzats som requerits a rearmar-nos, construir búnquers i dotar-nos de kits de supervivència.
Amb la consolidació del nou imperi, va prendre força en el si de les elits socials i polítiques de les colònies la idea que l’idioma de referència global hauria de ser l’anglès, de manera que aprendre la nova llengua franca es va convertir en un imperatiu categòric. Es va imposar així mateix la necessitat de formar-se en les noves fonts del saber; cursar estudis a la metròpolis es va convertir en una obligació per a les elits professionals i polítiques i, particularment, per als emprenedors new look enlluernats pel màrqueting i adoctrinats ad hoc a les escoles de negocis.
