Per primera vegada, en dos-cents anys de República, Mèxic tindrà una presidenta. I serà Claudia Sheinbaum, la candidata de l’oficialisme que ha obtingut una victòria contundent en l’última elecció presidencial: es va imposar amb el 59,7 % dels vots, i amb una diferència de més de 30 punts respecte a Xóchitl Gálvez (27,4 %), la candidata de la coalició opositora que va unir els partits històrics, de corrents oposats, PA, PRI, i PRD.

Amb més de 35 milions de vots, Sheinbaum és la presidenta més votada de la història. El 2018, Andrés Manuel López Obrador va guanyar amb 30 milions de vots. El resultat de les eleccions recents no solament revalida la gestió actual, sinó que ho fa amb un més alt percentatge de vots. A més, serà el segon mandat presidencial consecutiu de Morena (Moviment per la Regeneració Nacional), el partit creat per López Obrador el 2012.

En les conteses locals —recordem que es van disputar més de 20.000 càrrecs públics, inclosos, entre d’altres, l’alcalde de la capital i governadors—, Morena ha guanyat set de les nou governatures en disputa. No havia governat mai en tants estats com fins ara. D’aquesta manera, el partit oficial es consolida com el principal fenomen polític dels últims anys dins del sistema mexicà.

També és una victòria amb una càrrega simbòlica important: Sheinbaum, d’origen jueu, triomfa al segon país amb més catòlics del món. A més, serà la catorzena dona que presidirà a Llatinoamèrica. I ho farà en una societat molt masclista: segons dades oficials, el 2023 es van registrar 3.411 feminicidis a Mèxic, una mitjana de deu al dia. Així mateix, haurà de fer front als prejudicis sobre el lideratge de les dones i, en aquest cas, amb el rol que tindrà López Obrador així que deixi el govern.

No obstant això, aquestes suspicàcies responen més a la misogínia arrelada que a l’experiència i el coneixement de la presidenta electa: costa trobar un currículum de la vàlua del de Sheinbaum. A través de la seva identitat, el seu recorregut i la seva experiència en gestió ha demostrat una gran capacitat política per dret propi.