El doctor Fernando López Castellano, professor d’Història del Pensament Econòmic a la Universitat de Granada, ha publicat recentment un article demolidor contra la política que s’ha instal·lat per onsevulla en els departaments universitaris i que es pot definir amb el lema «publica o pereix». Si un professor jove aspira a progressar en la seva professió, optar a places o obtenir projectes de recerca no tindrà més remei que aconseguir el plàcet dels consells de redacció de determinades revistes acadèmiques per a fer públics els seus treballs.

Això, a primera vista, pot semblar lògic, ja que necessàriament s’ha d’assegurar un nivell de qualitat mínim per a ser publicat. Malgrat això, la dinàmica que es crea, entre la necessitat de publicar i el sotmetiment als dictats de la línia editorial de les principals revistes genera el que López Castellano denomina molt encertadament «paupergnosia», resultant de la combinació de les paraules pauperisme i gnosi (coneixement), és a dir pèrdua de rigor, repetició d’esquemes obvis o irrellevància de les recerques.

En els estudis d’economia és segurament on millor es manifesta aquesta pressió. Si no s’aconsegueix publicar en algun dels top journals de la disciplina, la major part de l’àmbit anglosaxó, la promoció dels graduats i doctorands sempre es veurà compromesa per rivals que sí que ostentin aitals galons i que, invariablement són cooptats en funció de criteris ideològics per sobre de les seves capacitats reals. El bloc dominant es reforça així amb criteris d’afinitat i fidelitat. Però, què tenen d’especial aquestes revistes i per què la submissió a les mateixes de la majoria d’agències d’avaluació i departaments d’economia?

Quan em vaig llicenciar en els anys vuitanta, la vàlua dels grans mestres en Economia i Història Econòmica es calibrava en funció de les seves grans aportacions, és a dir, els llibres. Textos llargs i profunds en els quals es desenvolupava in extenso una tesi o una idea. Avui dia, es continuen escrivint llibres, però el que únicament es valora en concursos de mèrits són articles que hagin estat publicats en determinades revistes; revistes que, lògicament, representen una manera de veure i explicar el món i que s’inscriuen invariablement en el corrent neoclàssic, que es defineix a si mateixa pomposament com a ciència econòmica o mainstream com si en el seu entorn —tal com succeeix amb els corrents marítims— s’articulés el moviment del clima i la veritat veritable de l’economia.