El procés de globalització econòmica ha fet emergir un món fragmentat en, almenys, sis grans àrees econòmiques: 1) Europa, que s’ha eixamplat cap a l’Est, amb dificultats per la manca de convergència entre els nous Estats i els més consagrats, juntament amb els greus problemes derivats de la guerra d’Ucraïna; 2) L’encaix de Rússia a la nova geopolítica; 3) Un espai asiàtic en ple apogeu, amb dos colossos dominadors, la Xina i l’Índia; 4) L’àrea llatinoamericana, que ara té un lideratge econòmic difús en el creixement del Brasil; 5) L’Àfrica subsahariana, desmembrada de la septentrional. Aquella Àfrica negra, rica en recursos, però desproveïda de cohesions polítiques, socials, tribals, amb guerres perennes, ha esdevingut, dins de la seva extrema pobresa social, un objectiu fonamental per a les noves expansions capitalistes, i 6) Finalment, la sisena gran àrea econòmica són els Estats Units, potència que es troba en crisi, qüestionada en aquest gran dinamisme de la nova globalització, però encara amb latents capacitats en diferents camps del coneixement científic i aplicat.
El nexe comú d’aquest esquema telegràfic: les incerteses davant de les posicions de l’administració de Donald Trump, que qüestiona la globalització tal com la coneixem, i que infereix tres aspectes determinants: el final del multilateralisme; l’existència de tres grans poders nuclears, els Estats Units, Rússia i la Xina, i els desafiaments de quatre grans transicions: energètica, digital, demogràfica i econòmica.
Les posicions de l’administració Trump, que es van fer una vegada més explícites en el seu discurs a l’Assemblea de les Nacions Unides, un conjunt d’arguments en què crits, mentides i tergiversacions i negacionismes van ser principals senyes d’identitat, condueixen a un escenari internacional cada vegada més imprevisible, en què resulta difícil prendre decisions amb canvis d’opinió que no obeeixen a cap racionalitat diplomàtica, i sí a interessos privats. L’insult al conjunt de nacions presents a l’Assemblea de Nova York, pel que fa a la dramàtica situació de Gaza i l’estratègia genocida del Govern d’Israel, demostra el nivell de deliri del magnat republicà, i ens porta a preguntar-nos a les mans de qui estem.
