Cansats de la desmesura de la polifonia que feia incomprensibles els textos cantats, una colla d’humanistes coneguts com la Camerata Florentina reunits al palau del comte Bardi a finals del Renaixement, van voler tornar la música als orígens de l’antiguitat grega convençuts que en el passat llunyà les tragèdies es representaven amb els textos mig declamats i mig cantats. El que no sabien és que les seves idees posarien en marxa una revolució musical que arriba fins avui, l’òpera, un gènere que aplegaria les altres arts en el que Richard Wagner definiria segles després com Gesamtkunstwerk, l’obra d’art total.
En un viatge d’anada i tornada, aquest gènere musical ha begut dels mites que recull la literatura. Amb el títol «Tenores, sopranos y barítonos», un títol que era més ganxo que definició perquè el tema no eren les veus, la Fundació Formentor va convocar les Converses Literàries anuals que es van fer a Aranjuez (3, 4 i 5 d’octubre) sobre aquesta interrelació entre música i literatura.
Per començar a parlar de música s’ha de parlar de les sirenes i del seu cant amb què aquestes estranyes aus amb cara i tors de dona (el cos de peix vindria segles després) seduïen els mariners, els abduïen a la seva illa i, allà, els devoraven. Ulisses va tenir la precaució de fer-se lligar al pal de la seva barca per poder escoltar aquell cant sense prendre mal i sobreviure.
Orfeu, que s’havia unit a l’expedició dels Argonautes descrita per Apol·loni de Rodes, va salvar la tripulació amb la seva lira aconseguint fer una música més bella que la de les sirenes. Tanmateix, un dels mariners, Butes, va sucumbir a l’encanteri i es va tirar a l’aigua. «Cipris lo arrancó de las olas […]. Butes vuela en los brazos de Cipris. Está pegado a ella. La penetra. Cuando Cipris con Butes en sus brazos llega a la altura de la isla de Sicilia, lo arroja al mar». El fragment pertany al llibre Butes, de Pascal Quignard (Sexto Piso), l’obra a la qual el compositor José María Sánchez-Verdú va destinar la seva intervenció i a la qual ha dedicat una composició que porta per títol el nom del mariner, un drama in musica per a cor i orquestra.
