Tres pel·lícules, Anora de Sean Baker, Emilia Pérez de Jacques Audiard i La Substància de Coralie Fargeat, totes tres guanyadores de la majoria dels premis Oscar en l’edició d’aquest any, se centren a explorar la frontera, el trànsit, la transformació i el canvi a través dels protagonistes. Podem veure com en Anora, Ani Mikheeva, una jove treballadora sexual de Brooklyn, Nova York, veu la possibilitat de transitar per deixar enrere el seu model de vida i abraçar-ne un altre en el qual abunden grans sumes de diners que poden ser la seva eina per a l’alliberament.

Emilia Pérez dibuixa la trajectòria d’un narcotraficant poderós que decideix, perquè ho desitja des de nen, canviar de sexe per ser dona i deixar la seva vida de violència, convertint-se finalment en una màrtir idolatrada pel seu poble en haver-se dedicat a trobar i donar sepultura als assassinats pels càrtels de la droga mexicans. La Substància narra les peripècies d’Elisabeth, que decideix prendre una substància que promet crear una versió més jove, bella i perfecta d’ella mateixa que li ha de permetre detenir l’ocàs de la seva carrera i tornar a ser jove i desitjada.

La substància, un cop administrada, provoca la creació d’una Elisabeth rejovenida que neix com un germen de la mateixa Elisabeth original i conviu amb ella, alternant-se en el temps i l’espai. Les tres pel·lícules tracten sobre la transformació de la vida dels seus protagonistes, en aquest cas tres dones, gràcies a la ciència, la tecnologia o els diners. Les tres heroïnes tràgiques es veuen arrossegades al canvi perquè es troben en una fase de la seva vida en què cal transformar-se per trobar una sortida. Anora i Emilia ho fan per deixar enrere la seva vida anterior; tanmateix, Elisabeth busca prolongar la seva en advertir que el seu èxit social està arribant a la fi.