Al Sudan es lliura la guerra més important de l’Àfrica. És un conflicte atroç amb totes les característiques de les guerres a l’Àfrica: lluita pel control del territori on hi ha les mines d’or, principal riquesa del país, lluita per les terres fèrtils a la riba del Nil i lluita també pel domini de la costa al mar Roig, ruta marítima clau per al comerç entre Europa i Àsia. Enmig, com sempre, la població, víctima de les milícies locals que lluiten gràcies als diners i les armes de molts països, sobretot Rússia, Egipte i els Emirats Àrabs Units (EAU).
L’onze d’abril de 2019 una revolta popular va fer caure la dictadura d’Omar al-Bashir. Les primaveres àrabs van arribar tard al Sudan, però l’esclat de la població va ser igual de poderós. El règim va caure sense oferir gaire resistència i l’agost d’aquell any, amb la gent encara fregant-se els ulls per haver deixat enrere trenta anys d’autocràcia islamista, es va formar un govern tècnic, amb un economista al capdavant. L’objectiu era preparar el Sudan per a una transició a la democràcia. Això significava que els militars havien de fer un pas al costat. Els generals, però, no havien fet caure al-Bashir per perdre ara ells el poder. Així que el 25 d’octubre de 2021, després de dos anys posant pals a la roda de la transició, van fer un cop d’estat.
El general Abdel Fattah al-Burhan, cap de l’Estat Major, va comptar amb l’ajuda de Mohamed Hamdan Dagalo, àlies Hameti, un sanguinari, home de la guerra originari de Darfur, un estat del Sudan on vint anys abans va comandar la milícia dels Janjaweed, responsable de les atrocitats que, entre el 2003 i el 2008, van provocar un genocidi amb més de 300.000 morts.
Al-Burhan i Hameti van repartir-se el poder, és a dir, les zones d’influència al Sudan. Al-Burhan, al capdavant de l’exèrcit, es va quedar el centre i el nord-est del país. Hameti, que havia transformat els Janjaweed en una força paramilitar d’uns 100.000 homes, es va quedar Darfur i el sud.
Els Janjaweed, reconvertits en un exèrcit plural anomenat Forces Ràpides de Suport (FRS), s’havien d’incorporar de mica en mica a les forces armades del Sudan sota les ordres d’al-Burhan, nou cap de l’Estat. Hameti seria el seu número dos. Hameti, però, no estava satisfet amb aquesta jerarquia. La desconfiança entre els antics aliats va créixer fins que el 15 d’abril de 2023 va esclatar la guerra civil. Les FRS van avançar amb rapidesa i van ocupar gran part de la capital Khartum. El desembre es van fer amb Al Gezirah, l’estat amb l’agricultura més potent del Sudan.
