Al principi de la pel·lícula La Gran Bellesa de Sorrentino, podem veure un grup de turistes japonesos que deambula pel turó del Janícul des del qual s’albiren les teulades de la ciutat eterna il·luminada per un sol intens. Un dels turistes que es troba contemplant la ciutat se separa del grup i es disposa a fotografiar-la. Veiem com agafa la seva càmera i situa el visor a l’alçada del seu ull. El turista japonès, quan està a punt de fer la primera fotografia, es desmaia vençut per la bellesa de Roma, de la mateixa manera que Stendhal descriu el seu lleu defalliment davant la basílica de la Santa Croce de Florència en 1817. Stendhal descriu així l’intens moment viscut a l’interior de la Basílica de Santa Croce: «Absorbit en la contemplació de la bellesa sublim… vaig arribar a aquest punt d’emoció on es troben les sensacions celestes donades per les belles arts i els sentiments apassionats. En sortir de Santa Croce, tenia batecs del cor, el que a Berlín anomenen nervis. La vida se m’esgotava, anava amb por de caure.»
Abans d’iniciar les vacances d’estiu, en l’instant en què els ciutadans comencen a mutar en turistes, modificant la seva vestimenta i la seva manera de veure el món, el filòsof i escriptor Rafael Argullol em va fer la següent observació: «Tots els turistes busquen la bellesa de les ciutats, es mouen als territoris de la ciutat que són més bells.» La seva observació em va fer reparar que la recerca i el contacte amb la bellesa de les ciutats és un dels motors interiors que mouen un gran nombre de turistes a visitar Barcelona. Ara que ens trobem davant d’una «conversa» pública, un debat que pretén limitar l’arribada de turistes a Barcelona, cal entendre quines són les raons per les quals moltes persones decideixen visitar la ciutat comtal.
Una de les raons que fan triar Barcelona, per sobre d’altres ciutats, és que, al llarg de la seva història, s’ha anat construint una ciutat de gran bellesa; el visitant, entre moltes altres coses, pot visitar la basílica de Santa Maria del Mar, gaudir veient els interiors i les façanes dels edificis modernistes que se succeeixen passejant pel passeig de Gràcia, o perdre’s en els estrets carrers del Barri Gòtic. Barcelona és una ciutat de proporcions encara humanes, connectada al mar, que gaudeix d’un clima benigne, amb una excel·lent oferta gastronòmica i hotelera i on la cultura, l’ideal de bellesa, i el comerç, l’ideal cívic, conviden a ser visitada una vegada i una altra.
