En el darrer claustre de professors de la meva Facultat de Dret els dos temes estrella varen ser l’absentisme i la còpia en els exàmens i els treballs. El primer s’ha convertit en una preocupació de les autoritats universitàries del nostre país; el segon també suscita inquietud (i impotència) davant de la cada cop més sofisticada utilització de les noves tecnologies amb finalitats acadèmiques poc legítimes. La dada no és una anècdota sinó que trasllueix una actitud de molts dels nostres estudiants i posa de manifest la preocupant situació en què es troba actualment l’ensenyament en general, i l’ensenyament «superior», en particular.

Davant d’aquest panorama, la publicació del llibre de Víctor Ferreres, Elogio del Derecho (Diálogos sobre los fundamentos del derecho y la justicia) és un gest benemèrit que mereix ser elogiat per diverses raons que intentaré explicar. La primera és la generositat d’un professor universitari que, ja en la maduresa, ha dedicat uns quants anys de la seva vida a escriure un llibre absolutament original i atractiu per a apropar el món del Dret a tots els lectors, també els futurs –o actuals– estudiants de les titulacions jurídiques. I ho ha fet realitzant un exercici acadèmic que ben pocs juristes del país podrien dur a terme amb èxit. Per a fer-se una idea de l’esforç i el treball dedicat a l’elaboració i redacció de l’obra, només cal consultar (a arpaeditores.com) l’aclaparadora bibliografia que l’autor ha utilitzat per explicar els principals conceptes de les diferents branques del Dret amb una claredat admirable.

La trajectòria de Víctor Ferreres li ha permès proposar-se una empresa tan ambiciosa. Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra va realitzar la seva tesi doctoral a la Universitat Yale, sota la direcció del professor Owen Fiss, sobre el tema de la justícia constitucional del qual ha esdevingut una autoritat internacional. La tesi seria la base del seu llibre Justicia Constitucional y Democracia, una obra de referència que li valgué el premi Francisco Tomás y Valiente l’any 1996. Va continuar la reflexió sobre el mateix tema amb Constitutional Courts and Democratic Values (2009) –traduïda al castellà– i després va mostrar la seva gran versatilitat jurídica en abordar en altres obres qüestions com la taxativitat penal i l’arbitratge, a més de publicar en anglès un llibre d’introducció a la Constitució espanyola (The Constitution of Spain. A Contextual Analysis, 2013).