El juny de 2003, els dirigents de la Unió Europea reunits a Tessalònica van proclamar solemnement que el futur dels Balcans occidentals era dins de la Unió. Vint-i-tres anys després, aquella declaració continua apareixent, amb formulacions gairebé idèntiques, en les conclusions de les cimeres europees. El problema és precisament aquest. Més de dues dècades després, el futur continua sent en futur.
Des de llavors, únicament Croàcia ha aconseguit completar l’adhesió, el 2013. Els altres sis països romanen atrapats en diferents fases d’un procés que ha anat perdent progressivament el seu instrument principal de transformació política: la credibilitat. Perquè l’ampliació europea no funciona exclusivament mitjançant la imposició de condicions. Funciona, sobretot, quan hi ha la convicció que complir-les condueix efectivament a la recompensa promesa. I aquesta convicció s’ha anat erosionant fins a convertir-se en una de les principals dificultats de la política europea cap a la regió.
La Comissió Europea acaba de presentar un nou paquet de propostes per preparar la Unió davant de futures adhesions. La iniciativa, anunciada el 6 d’octubre per la comissària d’Ampliació, Marta Kos, pretén facilitar la presa de decisions, reforçar els mecanismes de protecció de l’Estat de Dret i accelerar la integració gradual dels candidats en determinades polítiques europees. Brussel·les ha identificat a més Montenegro, Albània, Ucraïna i Moldàvia com els quatre països més avançats per als quals elaborarà fulls de ruta específics.
No obstant això, el nou impuls planteja una pregunta incòmoda. Europa està recuperant realment el seu compromís polític amb els Balcans o està dissenyant una nova fórmula per gestionar-ne indefinidament l’espera? L’ampliació cap als Balcans occidentals no ha estat mai senzilla. Les guerres de desintegració iugoslava van deixar societats profundament dividides, disputes territorials sense resoldre, institucions febles i economies sotmeses a processos difícils de transformació. Als criteris habituals d’adhesió s’hi van afegir exigències específiques relacionades amb la reconciliació, la cooperació regional i la normalització de les relacions entre antics adversaris.
