Quan Aristides, que ja ha deixat enrere la rebel·lió indolent pròpia de l’adolescència i el poble de la costa valenciana on ha crescut sota la vigilància patidora del seu pare vidu –Alapont, un fuster exhaust de tristesa, que només troba consol en l’exercici meticulós de la seva artesania–, i s’està a Anglaterra per convertir en realitat la seva vocació de cineasta, es fa amic d’un escultor japonès que «s’identificava per complet amb l’obra de Yasujiro Ozu, de qui elogiava la senzillesa, la claredat, la humilitat de cada presa, la capacitat d’expressar, sense dramatisme, sentiments profunds amb escenes, diàlegs i situacions aparentment banals».
No és l’única cita cinèfila que Manuel Baixauli (Sueca, 1963) escampa al llarg de Cavall, atleta, ocell per anar informant sobre els fonaments espirituals, lluny de «la vulgaritat que intoxica el món», que sustenten l’espiral creixent d’alta emoció freda que és aquesta novel·la. La prosa de Manuel Baixauli aconsegueix l’obtenció de les qualitats més grans de la posada en escena segons Andrei Tarkovski, «Duresa, sequedat, calma», i assoleix també el que demanava Robert Bresson, «Fes que aparega allò que, sense tu, mai no es veuria»: aquesta novel·la, per exemple.
A Cavall, atleta, ocell, com passava a Ignot, a La cinquena planta o a L’home manuscrit, també es transfigura el real fent-se enigmàtic, com si Manuel Baixauli domestiqués l’inefable i girés refinadament al voltant d’un secret que fascina i està vedat, que se silencia i es manifesta alhora en un joc d’ocultacions i d’humor impalpable, aconseguint que el tret més notori de les seves novel·les sigui l’eficàcia onírica, la reverberació fantasmagòrica que omple cada escena d’una brillantor misteriosa: en un descampat ple de males herbes hi ha escultures de formigó en forma de nas que sembla que inhalin aire i exhumin fum, una arquitecta projecta edificis tan impossibles que es poden desplaçar geogràficament, i fins i tot hi apareix un artefacte, una mena de Frankenstein de fusta, que actua com a àngel custodi d’un dels protagonistes, i que no seria estrany que funcionés a la manera de metàfora del poder protector i redemptor de l’art sobre l’ànima.


Registre Invitat
Et permetrà desbloquejar fins a 3 articles de la revista cada mes.




