El president electe dels Estats Units Donald Trump ja es prepara per fer el que qualifica com la deportació d’immigrants indocumentats més gran de la història. Mentre, historiadors i activistes recorden que el país té un llarg passat de deportacions amb violacions dels drets de les persones i les lleis nord-americanes. Per això, grups defensors dels drets humans preparen una munió d’advocats per intentar que la política de Trump contra els immigrants faci el menys mal possible.

El primer gran intent de deportació massiva d’immigrants dels Estats Units es va produir entre 1919 i 1920 i es va justificar per raons polítiques. Per als seus impulsors va acabar en un fracàs, però va aplanar el camí a futures deportacions. La retòrica que els immigrants són els culpables dels problemes del país és tan prevalent com el racisme i l’anticomunisme.

Durant el primer quart del segle XX, els Estats Units van viure grans turbulències socials i polítiques amb nombroses vagues i manifestacions per reclamar drets laborals i sindicals, però també polítics. Era el temps de la batalla per aconseguir la jornada de vuit hores o el dret al vot de les dones. Hi havia moltes associacions amb lluites diverses i tot sovint explotaven bombes posades per extremistes i també per provocadors que volien justificar la repressió.

Moltes de les persones considerades les impulsores d’aquestes lluites sindicals, laborals i polítiques que tenien lloc per tot el país havien nascut a l’estranger. Entre els i les activistes hi havia molts jueus, els anarquistes considerats més violents eren italians i, per exemple, el Partit Socialista tenia una gran proporció de membres nascuts en països estrangers com Polònia, Itàlia o Rússia.

En aquest clima, el govern del president demòcrata Thomas Woodrow Wilson va intentar desfer-se de comunistes i anarquistes expulsant-los dels Estats Units. El 1919 Wilson va nomenar Fiscal General A. Mitchell Palmer, que juntament amb John Edgar Hoover, que més tard fundaria el FBI, va iniciar una implacable repressió dels que anomenaven REDS (rojos).

Segons escriu Adam Hochschild, en un article a The New Yorker, en dos anys i mig la Radical Division del Departament de Justícia va elaborar un arxiu de 450.000 expedients. Es van detenir persones que feia més de trenta anys que eren als Estats Units i es va perseguir tant els que no tenien documents legals com els que en tenien. Alguns destacats activistes van veure com perdien la ciutadania amb injustes maniobres.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.

Subscripció

Tria entre digital, completa/mensual, completa/anual o mecenes.

Subscriure’m

Registre Invitat

Et permetrà desbloquejar fins a 3 articles de la revista cada mes.

Registre gratuït