Una excel·lent exposició sobre l’obra d’André du Colombier en el Museu Tàpies, que envolta i revela els seus mecanismes de creació, ens permet posar el focus en la importància dels objectes en l’art contemporani. Si en el passat els objectes pintats eren usats com a complements per emfatitzar o completar el tema principal d’una obra, o permetien mostrar les vanitats humanes a través de natures mortes, ara són objectes reals que els artistes col·loquen en un espai físic amb el propòsit de criticar, denunciar, testimoniar, descobrir o fantasiejar.
L’objecte –una capsa de llumins, un cendrer, un mirall, una màscara, un pintallavis, una pilota, una roda o un manillar– serveix per establir un llenguatge que sorgeix d’infinites permutacions i que confereix a l’objecte un estatus semblant al de la paraula escrita o el fonema. Es considera l’obra Roda de bicicleta de Marcel Duchamp com el seu primer ready-made: un tamboret blanc on va inserir una roda de bicicleta. Amb aquest gest sorprenent, l’artista declara com a obra d’art un objecte quotidià. La peça datada en 1913 continua captant l’atenció de l’espectador mostrant una bellesa basada no en la tècnica de l’artista, sinó en la capacitat combinatòria per evidenciar una veritat a través del joc: qualsevol objecte tocat per l’home pot adquirir vida pròpia, més enllà de la seva matèria, com un déu que insufla vida a un cos inert.
André du Colombier exposa objectes que són deutors del joc proposat per Duchamp i s’inclinen cap a una emotivitat sincera i directa.
André du Colombier, el nom real del qual era André Paliard Iscu, converteix els objectes disposats en un espai o captats per una càmera fotogràfica en subtils crits d’atenció sobre com habitem el món a través d’aquests objectes. Joguines, parament de la llar, plats de plàstic o coixins li serveixen per fer sorprenents jocs de paraules/objectes. Adam Szymczyk, en el fulletó de sala sobre l’exposició d’André du Colombier titulat Un punt de vista líric, destaca la manera com l’artista mostrava la seva obra: «Amb aquests objectes componia unes disposicions temporals i canviants que de vegades presentava en exposicions, però que normalment utilitzava per a escenificar en sessions privades per a un públic convidat d’una o diverses persones, i que tenien lloc en situacions informals i quotidianes que no estan documentades».
