L’envelliment és un fenomen universal i inevitable que afecta totes les persones, però no ho fa de la mateixa manera. La manera com envellim està profundament influïda per factors socials, econòmics, culturals i biològics, entre els quals el gènere hi juga un paper fonamental. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’envelliment actiu com el procés d’optimitzar les oportunitats de salut, participació i seguretat per tal de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen. L’envelliment no afecta de la mateixa manera homes i dones. Les dades demogràfiques mostren que les dones viuen més anys que els homes, però també pateixen més malalties cròniques, discapacitats i situacions de dependència. A Espanya, l’esperança de vida mitjana és de 83,2 anys, però en el cas de les dones arriba als 86 anys, mentre que la dels homes és de 80,3. A Catalunya, el 2025, gairebé el 20 % de la població té 65 anys o més.
Les pensions de les dones són, de mitjana, un 34 % més baixes que les dels homes. A Catalunya, gairebé el 30 % de les dones més grans de 65 anys viuen soles, i una de cada quatre es troba en risc de pobresa o exclusió social. També hi ha diferències en la percepció de la salut i l’ús dels serveis sanitaris. Finalment, moltes dones grans continuen assumint rols de cures, fins i tot quan elles mateixes necessiten suport. Aquestes dades evidencien la necessitat d’analitzar l’envelliment des d’una perspectiva de gènere i que les diferents administracions actuïn en conseqüència a l’hora de planificar polítiques públiques més justes i inclusives.
L’envelliment saludable implica mantenir la capacitat funcional que permet el benestar en la vellesa. Les dones grans sovint viuen amb més limitacions funcionals i menys suport institucional. Els factors que afavoreixen l’envelliment saludable al domicili inclouen un habitatge accessible, una xarxa de suport social, serveis comunitaris de proximitat i tecnologies de suport. Tanmateix, les dones grans sovint es troben amb dificultats per accedir a aquests recursos. Calen polítiques que promoguin un envelliment saludable amb perspectiva de gènere.
Si parlem d’un envelliment saludable, les millors pràctiques inclouen la promoció de la salut integral, entorns accessibles i segurs, participació social, educació contínua i atenció sanitària amb perspectiva de gènere. Això implica fomentar l’activitat física, garantir una alimentació saludable, adaptar els habitatges, promoure la participació activa i formar els professionals en gènere i edatisme.
