Si l’òpera ha begut dels mites que la literatura ha plasmat, la mateixa òpera ha generat les seves pròpies genealogies a partir d’un esqueix comú. Això ha passat en gairebé tots els terrenys i ha alimentat des del musical de Broadway, el rock, la samba o la bossa nova. Un exemple seria el musical Kismet (1953), amb música adaptada de diferents obres del compositor rus Aleksandr Borodín, molt particularment de la seva òpera El Príncep Igor, com és el cas de diverses àries i de la primera dansa polovtsiana convertida en la cançó Stranger in paradise que va popularitzar Tony Bennet.
Tanmateix, si a Kismet el marc és el de l’entreteniment amb final feliç i complaent, i el paper de l’òpera de Borodín es limita a servir de base musical, hi ha altres òperes que tenen una càrrega política i social tan potent que és replicada en les seves derivacions. És el cas de dues òperes nascudes al món germànic en el segle XX, en un període culturalment tan curull com és el d’entreguerres. Són Lulu i L’òpera de tres rals, tal com van exposar el periodista Josep Massot i l’escriptor Mia Couto a la darrera edició de les Converses Literàries Formentor mantingudes a Aranjuez.
Amb el seu esmolat sentit crític i el profund coneixement de la cultura Massot va posar en evidència els mals i les nafres del nostre temps. No és estrany, doncs, que el periodista se centrés en el personatge de Lulu i expliqués el fil que va de Frank Wedekind a Lou Reed passant, naturalment, per Alban Berg.
En les seves obres teatrals el dramaturg alemany exposava la hipocresia i la corrupció social i moral de la burgesia, mostrava una societat dominada per la luxúria i la cobdícia. Ho va fer a les dues obres centrades en el personatge de Lulu, a Erdgeist (1895) i a Die Büchse der Pandora (1904) en les quals descrivia la relació tèrbola entre el desig eròtic, els impulsos irracionals i la mort. Deia Massot que Lulú encarna l’instint bàsic del desig, un erotisme sense límits, al marge de la lògica i la moral cristiana. Ja que no accepta els rols socials tradicionals es veu forçada a l’autodestrucció.
