El club comunitari és objecte de les ànsies i els desitjos de diversos països que fan cua per a l’ingrés, mentre habiten l’escenari dos possibles candidats que serien molt benvinguts i que es mostren esquius: Islàndia i Noruega. La nació insular atlàntica semblava disposada a fer un primer pas a través del referèndum celebrat el passat 29 d’agost, però el resultat negatiu ho ha deixat tot en foc d’encenalls. Noruega, que va observar amb atenció la consulta popular islandesa, va respirar d’alleujament davant del desenllaç. Brussel·les s’ha de conformar, a l’espera que arribi potser un altre moment més propici perquè els únics dos països nòrdics que mantenen un enfocament esmunyedís valorin de nou els avantatges de sumar-se a la Unió Europea (UE).
En el referèndum consultiu, els islandesos no votaven adhesió sí o no. Votaven sobre si reprendre negociacions amb Brussel·les per a un possible ingrés futur. L’illa atlàntica de volcans, glaceres i guèisers, poblada per tot just 400.000 habitants, va triar replegar-se en si mateixa, però el balanç real dista de ser tan categòric. L’escrutini va il·lustrar la profunda divisió en la societat islandesa: el 52,8 % va votar no, enfront del 47,2 % que es va decantar pel sí.
Recordatori: Islàndia va sol·licitar l’ingrés a la UE el 2009 després que la crisi financera provoqués el col·lapse dels tres grans bancs del país. No obstant això, el 2013 el nou govern conservador va congelar els tractes, que van acabar de manera més o menys formal el 2015. Després d’un decenni en sordina, l’assumpte es va reactivar. L’actual govern tripartit de la primera ministra socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir, en el poder des de desembre de 2024, va proposar aquest referèndum abans de l’inici del segon mandat de Donald Trump com a president dels Estats Units. Frostadóttir i els seus volien celebrar-lo el 2027, però les tensions geopolítiques entorn de Groenlàndia i l’Àrtic van portar a avançar-lo un any, amb resultat advers per al sector europeista.
De rebot, sense moure ni un dit, la UE s’ha emportat un clatellot. El rebuig dels islandesos és un revés per a Brussel·les, que hauria acollit de bon grat la candidatura d’aquest ric país nòrdic. Tanmateix, a diferència del que podria semblar, el no islandès ha estat, en el fons, gairebé un alleujament tant per al govern actual d’Islàndia com per al club comunitari.
