Si bé des de molt aviat (dècada dels 40), Cela admirava els llibres de viatges i les guies de Pla, la veritat és que la seva relació amb el mestre empordanès es forja en un escenari en el qual tenen una gran responsabilitat Josep Vergés (1910-2001), editor de Destino, a qui a finals del 46 ofereix l’edició de Viaje a la Alcarria, preludiant una amistat amb clarobscurs, però molt fecunda per a les lletres de la postguerra i per a l’ascensió de Cela; Néstor Luján (1922-1995), que li escriu el 1952 sobre les col·laboracions que Cela publicava des del 51 al setmanari Destino: «Vostè es va convertint en un escriptor favorit dels barcelonins com ho és des de fa molts anys el vell don Pío», i Antonio Vilanova (1923-2008), que va conèixer personalment Cela el 1953 durant un sopar al llegendari restaurant barceloní Set Portes, encara que havia publicat a Destino (30-6-1951) una ressenya magistral de La colmena, que Cela va agrair amb certa supèrbia en una carta a Vergés: «Dona-li de part meva les gràcies a Vilanova per pensar –i haver dit en l’últim número de Destino– que La colmena és la novel·la espanyola més genial dels últims vint-i-cinc anys. Té raó i jo, no ho puc evitar, gaudeixo donant-li la raó a qui la té».
Al marge d’altres detalls, Luján i Vilanova, que eren amics des de l’adolescència, formaven part en les dècades dels 50 i 60 del nucli essencial del setmanari. La signatura estel·lar de Destino era, sens dubte, Josep Pla i la seva secció «Calendario sin fechas». Cela va iniciar amb ritme lent les seves col·laboracions (heterogènies) amb un apunt carpetovetònic, titulat «Doña Concha» el 21 de juliol del 1951, que acabava de veure la llum dos mesos abans en el llibre El Gallego y su cuadrilla y otros apuntes carpetovetónicos.
Creuer a l’Amèrica del Nord
El primer comentari epistolar que Cela li fa a Vergés sobre Pla és a propòsit del lliurament inicial que l’escriptor empordanès ofereix al setmanari (7-8-1954) del creuer a l’Amèrica del Nord que havia organitzat Destino en col·laboració amb Ultramar Express del 27 de juliol al 31 d’agost (amb el propòsit, que l’empresa de comunicació no ocultava, d’oferir un horitzó liberal a la burgesia catalana i espanyola) i en el qual viatjaria Josep Pla. Aquest primer lliurament, que desapareix en l’edició en llibre Viaje a América (1960) va veure la llum amb el títol «Primeras etapas», on glossava breument Vigo i la seva ria. A Cela no el va complaure la glossa: «Per què Pepet Pla, home admirat i bondadós, ens tracta malament als gallecs? Però home! Seria bo que els catalans, davant la contemplació de l’estrany fenomen gallec, us suméssiu al cor dels castellans!». Un comentari irònic per sucar-hi pa.
