L’assaig no és un gènere fàcil, assetjat des de diversos fronts i amb un públic mai del tot definit. Amb tot, hi ha segells perseverants en la seva aposta, ja sigui recuperant passades tradicions, com Anagrama amb els seus Nuevos cuadernos –alguns dels quals amb versió en català–, ja sigui a través de la consolidació de projectes editorials, com Arcàdia –amb edicions simultànies majoritàriament en català i castellà–, ja sigui obrint noves perspectives, com a les singulars col·leccions de Fragmenta Editorial, o en projectes amb accent propi, com la valenciana Barlin Libros, entre molts altres.

L’escriptor i historiador (agitador i agitat) Andreu Navarra (Barcelona, 1981), col·laborador també d’aquestes pàgines, ha presentat recentment una vindicació i homenatge al gènere. Razón y demolición. El arte de escribir ensayos construeix una història genealògica on la dupla formada pel francès Michel de Montaigne amb els seus Assaigs (traduïts per Vicent Alonso, Edicions 62, 2022) i per l’holandès Baruch Spinoza amb els seus diferents tractats –liderats per la seva Ètica traduïda per Josep Olesti a Marbot el 2022)– n’esdevé la base referencial. A partir d’aquí, l’omnívor polígraf barceloní projecta les referències fins al present i hi inclou des del filòsof José Luis Villacañas i el pedagog Gregorio Luri a la també filòsofa Marina Garcés i l’escriptora Marta Rebón.

Més enllà d’oferir-se com una guia de (bona) lectura, Razon y demolición és també una declaració d’intencions política.

En paraules seves: «El consumo de ensayo y la calidad democrática de un país están íntimamente relacionados.» Sobretot perquè, segons el mateix Navarra, l’assaig esdevé una fantàstica eina d’atac i defensa contra pseudoveritats i pseudomentides i a favor de la llibertat: «La inteligencia es una capacidad relacionada con la demolición de las creencias que nos ahogan.»

Amb una llarga experiència com a docent de Secundària i Universitat, s’ha convertit en un referent contra les canviants derivades pedagògiques i tecnològiques a l’educació, tant des del sindicalisme com en diferents plataformes escrites, en format on-line i en volums diversos com Devaluación continua (Tusquets, 2019) o Prohibido aprender (Anagrama, 2021). Aquesta preocupació també es filtra inevitablement en aquesta nova obra que, amb molta duresa, carrega contra el desmuntatge de les fortaleses de la tradició educativa a partir d’una barreja de prejudicis maniqueus respecte del «vell» i de fascinació acrítica vers el «nou».