El nostre és un món caracteritzat pel moviment i l’acceleració. No sempre ha estat així. Durant la major part de la història de la humanitat els dies se succeïen tranquils, pràcticament idèntics als anteriors, i els cicles de la natura i de les estacions es repetien sense fi. Fins a la Revolució Industrial i la introducció del ferrocarril, la majoria de persones coneixien durant la seva vida poc més que un entorn immediat. Més enllà del territori propi regnava el desconegut, i els temors i inseguretats no abonaven l’atracció pel que és diferent. En el món industrial, amb la ciutat com a epicentre del món, es van activar la novetat i l’esperit del desplaçament. El món se’ns aproximava, s’anava aplanant, i també s’ampliava el coneixement.

El sentit del nou nomadisme que ens porta a tenir una pulsió d’acció contínua i de canvi constant és una cosa que s’inicia a la segona meitat del segle XX, però que arriba al paroxisme en les dues dècades del segle actual. Més que una necessitat inherent a un món global, interdependent i hipercomunicat, s’ha establert com a cultura, com a estat d’ànim, com a hàbit fixat en el comportament. La maleta de viatge ha esdevingut una extensió del nostre cos. Sempre disposats i disponibles per a l’acció.

El ciutadà digital es mou de manera continuada i frenètica. Ho fa en la seva vida quotidiana sense poder parar atenció permanent a res i com la lògica que es deriva ja no del paper com a suport, sinó de les pantalles com a interfície dominant. El que és turístic ja no és una pulsió que expressem de tant en tant. Hem esdevingut viatgers a temps complet. Ens comportem com a tals al nostre dia a dia i a la nostra ciutat. Res no pot ser convencional, habitual, lent o reiteratiu. Necessitem el canvi incessant i accelerat i fins i tot vivim les experiències quotidianes, les nostres sortides a sopar, com una manera de desplaçar-nos a altres mons, a altres cultures i altres paisatges, encara que siguin imaginaris.

Aquesta insatisfacció permanent que necessita la mobilitat i el canvi va cremant de manera ràpida els productes de consum perible, sigui per ús o bé perquè els «altres» han penetrat en allò que crèiem propi i singular. S’imposen reinvencions contínues. El que és nou comença a ser vell només inaugurar-lo i no podem acceptar que no tingui algun deix d’exclusivitat. La caducitat de gustos, tendències i preferències és molt ràpida. La mutació continuada és imprescindible en un sistema econòmic basat en el consum compulsiu. El moviment i el canvi, ara, són mandats.