No hi ha revolució sense efectes en el llenguatge. En la forma de parlar, en el lèxic i, a vegades, fins i tot en elements més estructurals de la comunicació. George Orwell ho va explicar molt bé, observant els totalitarismes del segle XX i, sobretot, el del comunisme estalinista, el que millor i més directament va conèixer, en la fase encara larvària durant la Guerra Civil espanyola, que va inspirar precisament el seu Homenatge a Catalunya. No ens ha d’estranyar que hi hagi unes formes lingüístiques característiques del trumpisme, molt a prop dels models totalitaris, si entenem que Donald Trump és el líder d’una autèntica demolició revolucionària de l’ordre liberal internacional i de l’ordre constitucional als Estats Units, que afecta la divisió de poders, l’imperi de la llei (rule of law) i les llibertats polítiques.

Segons el politòleg Stephen Walt no és exactament una revolució, o, en tot cas, és una revolució reaccionària, precisament en sentit contrari a la Revolució Americana amb la qual les tretze colònies es van independitzar de la corona britànica («Trump Is Not a Revolutionary» Foreign Policy, 17 de març). Segons Stewart Patrick, un altre politòleg, en canvi, mereix la denominació de Segona Revolució Americana, amb la qual els Estats Units tracten de tornar enrere en el temps i independitzar-se del món global, de la mateixa manera que amb la primera es van independitzar de Londres («Trump Has Launched a Second American Revolution. This Time, It’s Against the World». Carnegie Endowment, 19 de març). En síntesi, una contrarevolució que vol desfer l’Estat Federal protector dels drets civils i socials i retrocedir de cara enfora a l’època aïllacionista i a les pulsions imperialistes vuitcentistes.