Totes les peces són damunt la taula: la Comissió Europea tot just constituïda, un Parlament habitat per la plètora alarmant de la ultradreta plural, nombrosos governs amb participació o direcció xenòfoba, les guerres d’Ucraïna i d’Orient Mitjà en plena escalada i la immigració esdevinguda bandera política onejada com a perill existencial per a les sobiranies i identitats nacionals.
També hi ha dos tocs d’atenció, dues propostes singulars, d’aplicació urgent, per fer el cop de timó que eviti la decadència econòmica i la subordinació geopolítica d’Europa. Es tracta dels documents Molt més que un Mercat, d’Enrico Letta, i El futur de la competitivitat europea, de Mario Draghi, encarregats pel Consell Europeu i la Comissió respectivament, per tal d’encarar l’actual crisi geopolítica i, sobretot, la debilitat del creixement europeu, la pèrdua de competitivitat i la dificultat per mantenir-se en la carrera tecnològica i estratègica amb els Estats Units i la Xina.
Les idees dels dos ex-primers ministres italians, un d’ells també exgovernador del Banc Central Europeu, responen a l’alarma creixent per la caiguda del PIB europeu en els darrers vint anys en relació amb l’evolució de les economies xinesa i estatunidenca. L’absència de grans empreses, les inversions insuficients en recerca i innovació tecnològica o els defectes d’una cadena de subministraments excessivament dependent de potències exteriors, velles qüestions prou conegudes, evidencien el seu potencial destructiu en les actuals condicions geopolítiques. Als retards europeus en la digitalització i l’adaptació verda, s’hi afegeix la debilitat de les indústries estratègiques i sobretot de les cadenes de subministrament, especialment les de seguretat i de defensa.
El document de Letta vol actualitzar i eixamplar les quatre llibertats de circulació de béns, capitals, serveis i persones del Mercat Únic, concebudes fa ja mig segle, amb una cinquena llibertat, la d’investigar, innovar i educar-se, imprescindible per millorar la competitivitat amb fortes inversions en educació, ciència i tecnologia. Draghi pensa que els europeus tenim el mercat més obert del món, som el més dependent dels subministraments exteriors, amb els preus energètics més alts, tenim un retard enorme en indústries tecnològiques i la pitjor preparació per defensar-nos d’eventuals atacs externs, per exemple, de Rússia.
