La guerra és la continuació de la política per altres mitjans. Però de vegades Clausewitz es queda coix i resulta que la guerra és la continuació de l’economia per altres mitjans. L’ús de l’economia com a arma de guerra és antiquíssim: al Peloponès, Atenes ja utilitzava el seu potencial naval i comercial per asfixiar els aliats d’Esparta, de la mateixa manera que Esparta buscava destruir la base agrícola i financera d’Atenes. Tucídides ho explica meravellosament.
A la Segona Guerra Mundial, l’Eix i els Aliats mantenen una guerra del wolframi en sòl espanyol: quan els Aliats descobreixen que els alemanys compraven aquest metall a Espanya per endurir el seu armament, comencen a fer adquisicions i aconsegueixen que el preu es multipliqui per quatre. Tony Judt ho explica impecablement.
Encara no tenim un historiador de capçalera que hagi buscat explicacions en aquest empatx de conflictes (Ucraïna, Gaza, l’Iran) que comencen a assemblar-se a una guerra civil global, però de nou l’economia hi juga un paper estel·lar com a arma de guerra. A Ucraïna, Occident ha tractat d’ofegar l’economia russa amb una vintena de paquets de sancions (poc eficaços, però aquesta és una altra història). A Gaza, el pla era deixar Palestina com un solar i convertir-lo en una mena de resort turístic. A l’Iran, novament les sancions, tot i que els estatunidencs no han llegit l’historiador bizantí Procopi de Cesarea: no saben què és ficar-se amb els perses.
Sense possibilitats de competir amb l’arsenal dels Estats Units i Israel, l’arma dels iranians és eminentment econòmica: bloquejar l’estret d’Ormuz, per on passa una cinquena part del petroli i el gas que consumeix el món sencer, i bombardejar les infraestructures energètiques del Golf. L’Iran ha declarat la guerra a l’economia global. Ha fet pujar els preus dels carburants (més d’un 60 % en el primer mes de conflicte), ha fet trontollar les borses i els tipus d’interès del deute públic; fins i tot ha fet que els inversors es preguntessin pel paper del dòlar com a divisa de referència. Donald Trump va guanyar les eleccions a Joe Biden pels efectes secundaris de la pèrdua del poder adquisitiu a les classes mitjanes; ara és Trump qui ho pot patir a les eleccions de mig mandat.
