La mort de l’exconseller socialista de Turisme de les Illes Balears, el geògraf Celestí Alomar, als 76 anys, ha fet avinent, un quart de segle després, els ets i uts de la batalla política i empresarial —la dreta, el poder clàssic— contra la pionera i quasi simbòlica ecotaxa (un euro per nit d’estada de cada turista). Alomar la va impulsar i gestionar, amb el dos cops president Francesc Antich, també finit fa poc. Les morts posen fites i mostren èpoques, fan surar els grans dilemes oberts i no tancats en absolut: on són els límits del creixement?, hi ha aturador o marxa enrere?

La confrontació era clara: qui mana aquí?, reconeixia Alomar. El poder democràtic i les urnes?, o la força dels diners i el parer dels grans hotelers? Els grans empresaris de l’oci de llinatge illenc —esdevinguts en bona part megahotelers de cadenes globals—, sempre al costat de la dreta illenca col·locaven el seu conseller, «un dels nostres». Cert i real.

La pugna opositora contra l’ecotaxa, visceral i emocional a estones, jurídica i de gran volada expressiva i publicitària, va arribar al Tribunal Constitucional, amb el suport del govern de José María Aznar. Fou una batalla electoral contra l’ecotaxa i sa mare —l’esquerra. Va superar la prova, però la dreta retornà al poder illenc —un parèntesi— amb el ministre Jaume Matas, condemnat a presó per corrupció. Un altre clàssic illenc: polítics de dretes i regionalistes als tribunals i a l’ombra.

La gent, la política i la justícia varen reconèixer finalment el triomf de l’ecotaxa i l’acceptació —quasi general— de la mesura en un moment de gran pressió i desgast social i ambiental provocat pel turisme massificat. Va sofrir rectificacions i retirades estratègiques del programa progressista abans de ser aprovada definitivament el 2016. Aquest estiu de 2026 s’ha parlat d’una recaptació de 200 milions d’euros.

Amb gairebé 20 milions de viatgers anuals en un arxipèlag d’1,3 milions d’habitants, la gallina ha post ous d’or des de fa setanta anys, però la granja i el corral estan estibats.

Alomar i Antich, amb els nacionalistes del PSM, els Verds i Esquerra Unida, compraren aviat algunes grans finques, espais litorals verges o casals amb els fons o crèdit de l’ecotaxa. Era una manera de dir que aquests terrenys no tindrien una explotació comercial i serien un espai públic. Són accions que no s’han repetit des dels inicis dels 2000.