Una de les primeres lectures de 2025 ha estat Ànimes mortes, de Gógol, en la magnífica edició que ha publicat La Casa dels Clàssics, amb traducció d’Arnau Barios. Un llibre captivador i a estones hilarant que, sorprenentment, té algunes ressonàncies en l’actualitat. De manera molt resumida, la novel·la relata les peripècies d’un rus (Txítxikov) que compra a terratinents i aristòcrates de províncies serfs morts el decés dels quals encara no s’ha actualitzat al cens. Fins al final del llibre no es descobreixen les intencions reals d’en Txítxikov, però la inesperada proposta de compra provoca les reaccions més inversemblants en els personatges de la novel·la.
Avui en dia no existeixen a les nostres societats els serfs ni molt menys és legal mercadejar amb l’ànima de ningú, però la realitat sociopolítica del món occidental de 2025 ens ofereix més d’una similitud amb l’argument d’aquest clàssic literari. Les ànimes mortes dels nostres dies es troben a les xarxes socials, ja sigui en forma de perfils inactius, bots creats per distorsionar la conversa pública o usuaris amb noms inventats que serveixen a determinats individus per expressar les opinions que no s’atreveixen a signar amb la seva identitat real, amplificar el suport aparent que reben determinades campanyes a xarxes o amagar-se darrere de l’anonimat digital per difondre missatges d’odi i intimidació a altres individus o col·lectius.
Aquest escenari no està exempt de Txítxikovs contemporanis: poderosos empresaris vinculats al món de la tecnologia que pugnen per tenir el control de les xarxes socials, extreure’n dades de la nostra activitat i perfeccionar els algoritmes amb què ens ofereixen contingut. D’aquesta manera, poden influir en les nostres decisions polítiques o en els nostres hàbits de consum, maximitzant així els beneficis de les empreses o moviments que facin ús dels seus refinats (i poc transparents) algoritmes.
És el cas d’Elon Musk, l’home més ric del món i fundador de Tesla i altres projectes empresarials multimilionaris. L’any 2022 va comprar la xarxa social Twitter (després rebatejada com a X) per 44.000 milions d’euros i hi va iniciar una sèrie de canvis estructurals que van incloure l’acomiadament massiu de directius de la companyia o nous criteris algorítmics en la presentació de contingut en aquesta xarxa social.
