El 30 de novembre farà noranta anys de la mort de Fernando Pessoa (1888-1935), el gran escriptor portuguès. Coincidint amb aquesta data es publica en espanyol la biografia que li ha dedicat l’investigador britànic Richard Zenith, a l’editorial Acantilado, fruit de dotze anys de treball en exclusivitat. Serà un esdeveniment editorial.
Algunes de les particularitats de la vida i de la creació de Pessoa han estat abordades en l’assaig seminal d’Octavio Paz Fernando Pessoa, el desconocido de sí mismo (1961); en la biografia La vida plural de Fernando Pessoa, d’Ángel Crespo (autor també d’una traducció del Libro del desasosiego), en les també copioses biografies del professor i investigador portuguès Joao Pedro George (O Super-Camoes, editorial Dom Quixote), i de Manuel Moya –traductor de nombrosos escriptors portuguesos i autor d’una versió del Libro del desasosiego– per a Ediciones del Subsuelo, Pessoa, el hombre de los sueños.
Zenith és l’ambaixador plenipotenciari de l’obra de Pessoa en el món anglosaxó i el responsable de la reordenació i ampliació substancial del Libro del desasosiego, d’acord amb l’edició del qual s’ha fet, entre altres, la d’Acantilado, amb traducció de Perfecto E. Cuadrado. Les seves recerques aporten una infinitat de novetats i troballes, fruit de llargues hores als arxius de Pessoa a la Biblioteca Nacional de Portugal i de converses amb els parents i els contemporanis que li van sobreviure, ara ja gairebé tots, si no tots, desapareguts.
Si m’he detingut en les edicions del Libro del desasosiego que, curiosament, malgrat el títol i la seva atmosfera diguem-ne deprimida, i la seva naturalesa fragmentària i inacabada, és un èxit editorial permanent –i, per cert, no falten els analistes que sostenen que precisament el caràcter dispers i fragmentari, inconclús, inacabat, imperfecte, de la major part de les obres de Pessoa contribueix positivament al seu prestigi en el nostre temps, al qual li van com l’anell al dit aquests atributs–, és perquè a partir d’aquestes notes suposadament redactades per un gris oficinista sense ambicions que viu i treballa a Lisboa, s’ha compost una imatge de l’autor portuguès com un individu solitari i esquiu, al marge dels debats de l’època.
