Les obres de la Sagrada Família s’han accelerat durant els últims anys en proporció a l’acceleració de l’activitat turística a Barcelona. Amb més visitants, més ingressos. I amb més ingressos, més construcció, fins al punt que durant l’última dècada s’han aixecat i culminat el conjunt de les torres centrals i abordat altres actuacions, com el claustre o la capella de l’Assumpta. L’església més alta del món afronta ara el seu últim gran repte: la façana de la Glòria. Per a construir-la, per la seva verticalitat, la basílica ja té llicència. El focus se situa a l’altre costat del carrer de Mallorca: en els blocs de Núñez i Navarro que ocupen l’espai on Gaudí va dibuixar la gran escalinata i l’avinguda que donaria accés a l’entrada principal de la basílica.
S’ha imposat la discreció en les negociacions que des de fa mesos mantenen l’Ajuntament de Jaume Collboni i la Junta Constructora, amb Esteve Camps al capdavant, però aquest, en la seva última compareixença pública va anunciar que la solució és a prop. Uns i altres volen tancar l’acord sobre l’expropiació i recol·locació dels veïns abans que acabi aquesta legislatura municipal, la pròxima primavera.
El president delegat de la Junta Constructora va afirmar a finals de març, a la trobada anual amb periodistes per presentar el balanç de l’últim exercici de la Sagrada Família, que les negociacions per l’escalinata de la façana de la Glòria «funcionen correctament» i va reiterar que «estan avançades i que van pel bon camí». Poc després, en un comunicat, l’Ajuntament de Barcelona afegia que «les converses sobre la façana de la Glòria s’han d’abordar amb serenor, rigor i profunditat, perquè és un projecte clau de ciutat i de país» i situava com a prioritat «les preocupacions i necessitats» dels veïns: «Qualsevol acord haurà d’oferir una resposta justa i efectiva a les persones afectades, assegurant que no en surti ningú perjudicat».
No ha transcendit el nombre concret d’habitatges ni de famílies afectades. Els veïns consultats asseguraven fa unes setmanes que no han rebut cap proposta definitiva. Les últimes xifres es van fer públiques el febrer de 2022, quan el govern liderat per Ada Colau va presentar tres opcions als veïns: una primera que no preveia cap afectació (cosa que no permetia construir l’escalinata), una segona en la qual eren 171 els habitatges afectats, i una tercera en què es reduïen a 92.
Les relacions de la Junta Constructora i l’Ajuntament de Barcelona han variat en funció del govern municipal de torn. La qüestió de les expropiacions es posa per primer cop sobre la taula quan Jordi Hereu (PSC) és l’alcalde i Joan Rigol el president de la Junta Constructora. És el moment en què es planteja que el túnel de l’AVE passi per sota de la basílica, possibilitat a la qual s’oposen frontalment els responsables del temple. També és l’any en què el papa Benet XVI consagra la Sagrada Família. La imatge de la nau fa la volta al món i contribueix a incrementar, encara més, les visites al temple. Finalment, s’acordarà que el túnel no passi per sota la Sagrada Família i la discussió sobre les expropiacions queda sense resoldre.
