El meu pare, que fou un mecànic excel·lent al qual no se li resistia cap enginy, des d’un teler a un rellotge de campanar, tenia sempre als llavis una dita ben coneguda: «sempre hi ha qui s’entesta a voler fer entrar el clau per la cabota». I això és el que passa amb el Lluçanès i el conjunt de l’organització territorial de Catalunya. Des dels temps llunyans de la Transició, els despropòsits entorn d’aquesta qüestió s’han anat acumulant fins al punt que la situació és cada vegada més enrevessada.
Algú sap del cert quantes vegueries hi ha, els territoris que comprenen i les funcions que han de complir? O bé quines comarques i fragments de comarca integren la nova vegueria del Penedès, la vuitena, creada ex novo el 2017? D’altra banda, on s’adscriuen avui les diverses parts d’una comarca tan artificiosa com l’Anoia, a la Catalunya Central, al gran Penedès? I fins i tot, ja s’ha dirimit la capitalitat de l’Alt Pirineu entre Tremp i la Seu d’Urgell, en competència amb Puigcerdà, o bé la de Catalunya Central entre Vic i Manresa? I per acabar, què passarà amb les aspiracions de tantes «comarquetes» irredemptes, a més a més del Lluçanès? S’incrementarà ad infinitum el nombre de comarques, ateses les reivindicacions plantejades?
I per botó hi ha la mostra de la procel·losa història de la creació del Lluçanès. En aquest sentit, i igual que s’havia fet al Moianès, el 26 de juliol de 2015 se celebrà una consulta popular en els tretze municipis històrics del Lluçanès sobre l’oportunitat de constituir una nova comarca administrativa. La sorpresa va ser que en cinc d’aquests municipis els resultats foren negatius. Això no va dissuadir els promotors que decidiren continuar tramitant la creació de la nova comarca, de manera que el 21 de març de 2023 el Parlament aprovava per llei la creació en diferit del Lluçanès amb els vuit municipis restants, amb l’agreujant que el seu Consell Comarcal s’haurà de constituir d’acord amb els resultats de les eleccions municipals del 2027.
Comarques irredemptes
Però la cosa no acaba aquí. En una nova consulta celebrada el passat 20 d’octubre del 2024 el municipi d’Olost va aprovar sortir del Lluçanès amb el 52,7 % dels vots a favor i un 44,2 % en contra, amb una participació del 50,8 % del cens. En resum, si Olost, la segona població per nombre d’habitants (1.213 el 2024), acaba sortint del Lluçanès, la comarca quedarà reduïda a només set municipis dels 13 inicialment previstos amb una població que no arriba als 5.000 habitants. La qüestió és clara: n’hi ha prou amb la identitat, indiscutible al Lluçanès, per constituir un nou ens públic que ha de servir fonamentalment per gestionar els serveis i governar millor el territori? I, és més: d’acord amb aquest principi identitari, quantes comarques irredemptes s’haurien de crear a Catalunya?
