L’economia de les Balears es troba altament especialitzada en serveis, entre els quals destaca en les activitats turístiques. El turisme constitueix tota una constel·lació d’empreses (petites, mitjanes i grans) que afecten els serveis directes del turisme –en especial, l’oferta estrictament hotelera, junt amb una extensió que aglutina altres ofertes no hoteleres– i els indirectes –comunicacions, activitats professionals, empreses tecnològiques, etc. Dit amb altres paraules: turisme no és, tot just, turistes. Darrere del turisme ens trobem amb més pulsacions econòmiques que abracen orientacions productives diferents i que, a hores d’ara, no es troben prou analitzades.
El desplegament del turisme a les Balears fou molt avançat, des de la dècada de 1920 a Mallorca i Eivissa, amb explosions de turisme de masses arran de la dècada de 1960; i força més retardatari en el cas de Menorca, on podem albirar l’inici de l’embranzida turística a la segona meitat de la dècada de 1980, atenent l’estructura productiva més equilibrada d’aquesta illa. Aquesta expansió turística ha suposat, com a trets essencials, dos aspectes clau:
a) El creixement demogràfic, aspecte que les dades de l’Institut Nacional d’Estadística avantposen sense embuts en el conjunt de les economies regionals espanyoles, amb un avanç de la població a les Balears amb taxes de creixement molt superiors a les assolides a la resta de l’Estat. Les previsions fetes vers el 2030 rubriquen una tendència d’expansió demogràfica a les illes per sobre de les dades assignades a altres comunitats autònomes. És a dir, la població constitueix un element determinant que alimenta l’economia balear i la condiciona quant a l’aportació dels seus serveis públics i al reclam d’habitatges.
b) El deteriorament del capital natural de les illes, manifestat en situacions de saturació espacial, elevat consum de recursos naturals i agressions a uns ecosistemes fràgils.
En aquest context, un tema central rau en el problema de l’habitatge. El desenvolupament turístic més recent està produint un increment notable de l’oferta de places turístiques, que se sumen a les existents en places hoteleres. Tot plegat està comportant l’enlairament del preu dels lloguers tant a les principals ciutats illenques com a les costes, on la possibilitat d’especular amb l’espai és molt elevada atenent la gran demanda. Hom espera tancar el 2024 amb uns vint milions de visitants, la qual cosa significa més o menys el 20 % del total d’Espanya. I amb preus a l’alça de l’habitatge, sotmès, endemés, a la voracitat inversora de capitals estrangers. En aquestes coordenades, hom parla recurrentment de canviar el model de creixement balear (endinsar-nos en aquesta qüestió portaria a emplenar molts fulls). Però no es té en consideració que canviar un model comporta costos de transició.
