Quan tenia set anys Donald Trump va donar un cop de puny al seu professor de música. «Li vaig fer un ull de vellut», explica a The Art of the Deal, el seu primer llibre, escrit pel periodista Tony Schwartz. El motiu? El nen Trump pensava que el mestre no en tenia ni idea de música. Es veu que el futur president dels Estats Units sí que en tenia. El vell Trump continua donant cops de puny, ara metafòrics, al món musical. Fa un any el va donar al Kennedy Center (KC) de Washington, l’ànima de la vida cultural i artística de la capital, canviant els membres del patronat per una colla de devots fidels de la religió MAGA. En donaria un altre quan va afegir el seu cognom al de Kennedy. I encara un més, anunciant el tancament del centre per un període de dos anys.
Tanmateix, el món que Trump tant menysprea sap tornar els cops. Bruce Springsteen ho ha fet amb la cançó Streets of Minneapolis (2,5 milions de visites a YouTube només el dia del llançament) i el cantant porto-riqueny Bad Bunny condemnant primer la brutalitat de la policia migratòria i reivindicant davant de milions d’espectadors una Amèrica que va molt més enllà dels Estats Units.
El Kennedy Center ha representat tot el que Trump escarneix, és a dir, la cultura i la diversitat. I la memòria d’un president demòcrata assassinat, John Fitzgerald Kennedy. La idea de crear un centre cultural nacional a la capital la va promoure el 1933 Eleanor Roosevelt, l’esposa del president Franklin D. Roosevelt, però no va prosperar. Era el moment de la Gran Depressió i després vindria la Segona Guerra Mundial. Als anys 50 la idea va revifar i el 1958 el president Dwight D. Eisenhower va signar la llei amb la qual es creava el centre. Era la primera vegada que el govern federal contribuïa al finançament d’una estructura dedicada a les arts interpretatives juntament amb fons privats que va costar molt trobar.
