El president de la Generalitat anunciava, l’octubre passat, i en el marc del primer debat sobre política general, la construcció de 50.000 habitatges públics d’aquí al 2030, amb una inversió anual de 1.100 milions d’euros. Un compromís per fer front a la necessitat que cada llar pugui gaudir d’un sostre mereix reconèixer, com a mínim, la voluntat de no amagar el cap sota l’ala. Una altra cosa seran els fets.
Començo l’article amb aquesta introducció per a poder anar desgranant els canvis que, al meu entendre, ens cal abordar per tal de poder avançar en l’objectiu de produir habitatge públic a gran escala a Catalunya.
Quin volum de producció d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO) tenim? Al llarg dels deu darrers anys (2014-2023) el nombre anual d’HPO iniciats (qualificacions provisionals) ha estat de 1.660 unitats i el nombre d’HPO acabats (qualificacions definitives) ha estat de 1.196 unitats.
És molt, és poc? Podem respondre a aquest interrogant contrastant aquestes xifres amb les de períodes anteriors. Entre 2004 i 2013 la mitjana anual de qualificacions provisionals va ser de 6.194 habitatges, mentre que la de qualificacions definitives va ser de 4.987 habitatges. La frontera de 2013 no la fixo a l’atzar, ja que és l’any en què el Govern d’Espanya aprova el Reial Decret 233/2013, de 5 d’abril, «por el que se regula el Plan estatal de fomento del alquiler de viviendas, la rehabilitación edificatoria, y la regeneración y renovación urbanas, 2013-2016», pel qual l’Estat posa fi a la subsidiació dels préstecs destinats a l’habitatge de lloguer i a l’habitatge de compravenda, amb la qual cosa s’acaba la política d’ajuts de l’Estat al finançament de l’habitatge protegit que havia estat la columna vertebral de les polítiques d’habitatge des de l’any 1987, és a dir, dels darrers 30 anys.
A partir del 2013, amb l’abandó de la política d’ajuts a la promoció de l’HPO per part de l’Estat, les qualificacions provisionals a Catalunya cauen un 73 % i les qualificacions definitives un 76 %. Si aquesta sobtada pèrdua de 2/3 de la producció d’HPO hagués estat d’un any, o merament conjuntural, tindríem un problema puntual, però el que tenim el 2024 és l’acumulació de 10 anys sense recursos públics de l’Estat destinats a la promoció d’HPO que, en altres paraules, és com dir que l’Estat ha fiat durant els darrers deu anys la provisió d’habitatge solament al mercat.
