El ferrocarril, que a finals del segle XIX era el mitjà de transport terrestre gairebé sense competència, amb l’aparició de l’automòbil a principis del segle XX es va haver d’anar especialitzant com a mode de transport massiu, tant de viatgers com de mercaderies. Aquest és el seu avantatge i alhora la seva limitació enfront de la carretera. La ferroviària és una tecnologia molt madura, anterior a la de l’automòbil, i cal esperar més canvis en la carretera (conducció autònoma, electrificació) que en el ferrocarril, de manera que no és de preveure un canvi radical de la relació de forces (repartiment modal...) entre els dos mitjans.
A Catalunya tenim diverses xarxes ferroviàries que en conjunt formen un sistema (com a tots els països avançats del món). Resumidament tenim: Adif amples ibèric i internacional, FGC Vallès i Baix Llobregat, Metro amb set línies independents, Tram amb dues xarxes en procés de connexió. Són xarxes no compatibles entre si, cadascuna amb la seva lògica interna i amb els seus propis gestors i explotadors, i així continuarà sent, perquè la màxima eficiència el ferrocarril l’aconsegueix amb l’especialització. L’ample de via és una de les característiques diferencials d’aquestes xarxes, però no pas l’única. En aquest article parlarem de les xarxes d’ample ibèric i ample internacional propietat de l’Estat i gestionades per Adif.
Actualment, la funció principal de la xarxa d’ample ibèric és com a suport dels serveis de rodalies (nucli de Barcelona i nuclis emergents de Tarragona, Lleida i Girona) i de regionals, que constitueixen les Rodalies de Catalunya, competència de la Generalitat. Els serveis de rodalies estan ja molt consolidats, però per assolir el nivell de qualitat i capacitat de transport que la societat els reclama, en els propers vint anys hauran de ser objecte de grans inversions, no tan sols en infraestructura i en trens, sinó també en capital humà i en governança. No cal pensar en un canvi del seu ample, ja que la seva tendència natural és esdevenir, encara més, una xarxa especialitzada i independent.





