El passat 19 de novembre, a Món de Llibres de Manacor, l’escriptor Damià Pons i Pons i l’ambaixador Joan Manuel López Nadal presentaren l’edició d’un inèdit del diplomàtic, traductor i poeta que fou Guillem Nadal Blanes (Palma, 1911-Zúric, 1976). Si el títol –Memoria del curso en el extranjero de los aspirantes a la carrera diplomàtica– és sobtadament explícit, la puntualització temporal –de junio a octubre de 1933– li atorga un atractiu indefugible.
Era, aquella, la primera –seria l’única– promoció de professionals del servei exterior de la Segona República espanyola que, prèviament a la seva incorporació al cos diplomàtic desenvolupava com a pràctica de carrera un tomb per una Europa central especialment convulsa. L’estada a Ginebra incloïa l’assistència a l’Assemblea General de la Societat de Nacions i altres sessions a més a més de seguir diversos cursos d’especialització impartits pels màxims experts europeus –com ara Max Huber, Paul Guggenheim, José Castillejos, Eckhard Zimmern i Jean Piaget, entre d’altres. Finalment, es va complementar amb un periple a ciutats tan emblemàtiques com Praga, Dresden, Berlín, Hamburg, Gdansk (llavors, Estat Lliure de Danzig), Varsòvia, Cracòvia, Budapest i Viena.
L’arribada de Hitler al govern d’Alemanya el 30 de gener de 1933 i l’apogeu dels feixistes a Itàlia prefiguraven l’eclosió irremeiable del gran desastre humà de la Segona Guerra Mundial. Poder testimoniar-ho i exposar-ho amb tot luxe de detall confereix al text una vàlua precursora i deixa en el lector una sensació de tremolor i pell de gallina ben difícil d’evitar. Amb 22 anys, poliglot (francès, anglès i alemany) i incipient poeta, el jove mallorquí inicia, gairebé sense adonar-se’n, una vida on compaginaria l’ofici de diplomàtic –amb llargues estades a Berna, Londres, Bonn, Madrid, San Juan de Puerto Rico, Nova Delhi i Ankara– amb la traducció al català d’autors alemanys (Rilke, Mann, Benn...) i russos (Blok, Essenin, Akhmàtova...) com també la creació pròpia. Deix per a més endavant exposar amb detall aquestes facetes professionals i literàries del meu parent –Guillem Nadal fou germà de la meva mare. Abans resulten més escaients les semblances que en feren dos personatges coetanis molt rellevants en el panorama literari català com foren Josep Pla i Carles Riba.
En el volum 26 de les Obres Completes, «Notes per a Sílvia», Josep Pla posa de manifest la seva escassa empatia pel món diplomàtic: «És una carrera que destrueix la gent». Després, al volum 33 –«El passat imperfecte»– Pla assisteix a un sopar oficial que el cònsol general d’Espanya a San Juan de Puerto Rico, Guillem Nadal, ofereix a l’ambaixador a Washington, Emilio Garrigues. Allà coincideix amb Joaquín Rodrigo, i cavil·la: «Sospito que el compositor i aquest mandrós periodista fórem convidats a la casa per a tapar el forat i com a elements decoratius, com és perfectament natural.»


