Cada cert temps, sobretot si el temps en què s’habita és tempestuós, intens i planteja el final d’una època i l’inici d’una de nova, el món de l’art busca capturar i definir l’esperit col·lectiu del seu temps. Els alemanys disposen de termes com Zeitgeist, l’esperit d’una època, i Volksgeist, l’esperit de la nació, per establir els valors, pensaments i forces de canvi que es despleguen en una comunitat o nació. Quan una comunitat no troba una explicació per respondre als canvis que pateix, sol tendir a mirar cap al cel (la religió), el microscopi (la ciència) o el llenç (l’art) per trobar respostes a la transformació en la qual es troba immersa.

La intel·ligència artificial impulsa la societat cap endavant per evitar el seu estancament, la seva decadència, provocant un debat existencial que planteja una qüestió en la seva màxima expressió: què ha de fer l’ésser humà per continuar sent-ho. En comprovar que les seves habilitats i la seva sensibilitat seran substituïdes per algorismes, la societat es planteja el dret moral a ser humà. La proliferació de trainers, entrenadors de l’esperit o de l’ànima, perquè les persones es mantinguin actives espiritualment i continuar avançant en la seva cerca del sentit de la vida, comença a tenir la mateixa influència que tenien a finals del segle XIX els clubs d’espiritisme.

Milers de llibres s’amunteguen en les llibreries per millorar la vida de les persones, per treure-les de la seva confusió i abandó, per retornar-los la il·lusió, per sanar-les o per acompanyar-les en el seu dolor. Existeix un llibre per curar o oferir consol per a qualsevol possible malaltia de l’ànima. S’ha convertit en el gènere d’èxit; és un fenomen literari que copa la llista dels llibres més venuts, tant en català com en castellà. En el moment que escric l’article, el primer lloc dels llibres més llegits és La Supraconciencia existe de Manuel Sans, que investiga sobre les experiències properes a la mort.