Tota democràcia ha de resoldre el problema de les relacions entre el poder civil i el militar. En un règim constitucional, aquells que tenen les armes per derrocar el govern estan, en teoria, obligats a obeir a governants que no tenen més autoritat que la llei per protegir el seu poder. El sistema de normes que permet que els escollits per les urnes puguin seguir al poder és clau.

Els fundadors dels Estats Units eren ben conscients d’aquest problema. La jove república no tenia gaires models recents en què emmirallar-se més enllà de la història de Roma, però la memòria d’Oliver Cromwell era ben present.

El primer exemple d’aquest potencial conflicte va venir aviat, mesos després del final de la revolució americana. El Continental Army, l’exèrcit que havia guanyat la guerra, està aquarterat a Newburgh, Nova York. El Congrés (pre-articles de la Confederació; en aquell moment, era un govern revolucionari) no havia pagat el sou a les tropes. Els oficials esperaven rebre una pensió de mig salari de per vida (com era costum als exèrcits de l’època), però els legisladors no havien fet res per a fer-la efectiva.

Hi havia descontentament, i uns quants oficials van començar a fer circular una llista de demandes. Una facció de legisladors dins el Congrés, favorables que el nou país tingués un govern central fort, estaven en contacte amb alguns militars. Hi va haver rumors que si no es feia cas a les demandes dels soldats, potser hi hauria un motí. No sabem si alguns oficials estaven pensant en un cop d’estat, però aquests moviments representaven un intent força evident de fer que el poder militar tingués una influència directa sobre el poder civil –amb un grup de polítics intentant forçar la situació.

Qui va resoldre el conflicte va ser George Washington. Quan es va assabentar que alguns oficials estaven fent circular greuges i planejant una reunió secreta per discutir la situació, va intervenir convocant una reunió oficial i s’hi va presentar per sorpresa. En un discurs cèlebre i que tot oficial americà estudia a l’acadèmia, el Discurs de Newburgh, demanà als oficials que recordessin el seu deure i defensessin les llibertats del país, tancant les portes a la discòrdia. La conspiració va esfondrar-se allà mateix, amb els oficials aprovant una resolució que donava suport al Congrés.