Tothom té una opinió, però, malgrat que les xarxes socials ens vulguin fer creure el contrari, no totes tenen el mateix valor. Ja sigui per coneixements, experiència, originalitat o altres trets qualitatius, alguns parers resulten més pertinents, útils i decisius. Evidentment, això no qüestiona el dret individual de cadascú a dir la seva, simplement estableix una lògica jerarquia o criteri on, com sempre, el principal problema –especialment arran de la crisi dels mitjans i del qüestionament del coneixement– és trobar en qui confiar perquè filtri, moderi i ordeni el soroll generat per l’excés d’opinadors.
Alguna cosa similar succeeix amb les històries de vida. Arribats especialment a una certa edat, s’ha generalitzat el desig de deixar registre de la pròpia trajectòria. Aquesta urgència per fixar el relat d’un mateix es constata en l’auge de les escoles d’escriptura –on sovint la primera, sinó única, obra és autobiogràfica–, o en la multitud d’ofertes a internet per escriure, editar i publicar biografies personals o d’empreses o per reconstruir arbres genealògics o localitzar documentació familiar. Hi ha un nínxol de mercat creixent que ha generat un ampli ventall de professionals (historiadors, negres literaris, especialistes en heràldica, arxivers...) i un sector de negoci no menyspreable.
Per pura evolució cronològica, aquesta dèria té ara en la generació a cavall dels anys 40 i 50 del segle passat el seu focus principal. Aquests fills de la postguerra ja no van haver de viure el trencament bèl·lic, però sí que van ser testimonis, i en algun cas protagonistes, dels successos de l’anomenat segon franquisme. La seva joventut i primera maduresa seria, per entendre’ns, l’etapa que va del gir vers el desarrollismo fins a la crisi del petroli de 1973, si parlem en termes econòmics; i de la progressiva entrada dels tecnòcrates a l’aprovació de la Constitució el 1978, si ens centrem en l’àmbit polític. I entre tots aquests testimoniatges hi ha, lògicament, els dels que van viure aquests anys des de l’oposició antifranquista, partícips dels diferents moviments de protesta i amarats d’uns entorns fortament ideologitzats.
