«La història del capitalisme, resulta indubtable, és un relat d’horror». Ho escrivia l’any 2014, dos anys abans que Donald Trump arribés al poder per primera vegada, Nick Land, filòsof maleït i principal teòric de la filosofia acceleracionista. Per a endinsar-nos en les seves concepcions ens fixarem en dos textos força breus, els dos publicats l’any 2014, Teleoplexy: Notes on Acceleration i Abstract Horror, que circulen pel nostre país en traducció castellana de Ramiro Sanchiz reunits en el volum Teleoplexia. Ensayos sobre aceleracionismo y horror, que va publicar Holobionte Ediciones l’any 2021.

El primer que cal dir sobre les tesis de Nick Land és que menen directament a posicionaments ultraconservadors o d’extrema dreta. El mateix Nick Land, que no escriu res substancialment diferent en la seva etapa inicial a la Universitat de Warwick durant els anys noranta que en la seva segona època, ja instal·lat a Shanghai, no ha dubtat a l’hora d’apadrinar l’hegemonia política més extremista des de les xarxes socials, especialment Twitter. L’objectiu d’aquest article consisteix a demostrar que els diagnòstics de Nick Land coincideixen amb el desplegament dels plantejaments polítics trumpistes i conspiranoics i l’hegemonia imperial desterritorialitzada empesa pels tecnooligarques i els gurus de la ideologia californiana. En l’última part explorarem alternatives a aquest estat de la qüestió no especialment esperançador.

El capitalisme, dèiem, és el protagonista d’una història global d’horror. Però, què és l’horror?, es plantegen tant Nick Land com el seu deixeble d’esquerres més cèlebre, Mark Fisher. Segons Land, l’Horror no pot ser una altra cosa que un principi inexorable que prové d’un exterior radical. I això és el que vindria a ser la teleoplèxia, és a dir, el domini capitalista: una força de submissió totalment incontrolable, irrefrenable, absoluta i que, a més, accelera.

Land assenyala que Marx ja havia prefigurat i assumit el pensament acceleracionista quan va escriure que la fase lliurecanvista del capitalisme acceleraria l’absolutisme de classe i, per tant, la seva ruptura posterior en mans de la classe obrera. Podríem afegir que Marx també va descriure fenòmens acceleracionistes quan va descriure extensament la naturalesa de l’alienació dels burgesos, és a dir, la mateixa submissió dels propietaris dels mitjans de producció. Mentre els burgesos estaven obligats a viure en la moral burgesa, Marx reconeixia també que el lliurecanvisme empitjoraria les condicions de vida dels obrers i que, per tant, acceleraria l’arribada de la Revolució. Marx, segons aquesta interpretació, era acceleracionista quan es declarava partidari del lliurecanvisme econòmic. Per tant, la primera conclusió és la següent: l’acceleracionisme no és una escola ètica ni una metafísica concreta, sinó que busca ser una mera descripció factual de la Modernitat entesa com a desplegament del domini capitalista.