Començava aquest 2025 amb una notable absència per a melòmans, sobretot britànics, però també d’arreu. The Musical Times, la revista musical més antiga del món publicada sense interrupció des que fou fundada el 1842 moria, o com es pot llegir al seu web, «interromp» la publicació perquè l’editor es retira. En contrapartida, la Revista Musical Catalana (RMC) va poder celebrar l’any passat el 120è aniversari de la seva fundació i el 40è de la represa de la publicació després d’un buit de gairebé cinc dècades que va començar el 1936.
Tanmateix, aquest doble aniversari no amaga les dificultats de la premsa musical en un món en què tota la informació i la manera d’escoltar la música ha canviat radicalment amb les plataformes, l’streaming, la immediatesa de l’escolta en qualsevol moment i en qualsevol lloc i l’oferta gairebé infinita. Un element extramusical com la pandèmia de covid també ha posat les coses molt difícils per a les publicacions musicals històriques nascudes en els temps ja llunyans del paper imprès.
Seixanta anys separen la creació de The Musical Times i RMC, però ambdues van néixer amb una mateixa voluntat que era la difusió del cant coral. La revista britànica la va fundar un alemany, Joseph Mainzer, per promoure els cors de masses amb el títol The Musical Times and Singing Class Circular. Dos anys més tard, la va vendre a Joseph Alfred Novello, fundador de l’editorial musical Novello & Co la qual es va especialitzar en la publicació de partitures per a cors a preus molt baixos. Editava música de gran qualitat i la venia per pocs penics. De fet, va ser l’inventor de l’edició low-cost de partitures corals, sector que pràcticament va monopolitzar.
Durant els primers anys, la revista tenia vuit pàgines i portava una partitura de música coral, alternant religiosa i profana, destinada a les agrupacions de cors que eren un públic assegurat. En plena revolució industrial i en una operació que ara en diríem de màrqueting cultural per elevar la cultura dels obrers amb la música i el cant, però també el seu negoci, Novello anava per les fàbriques difonent el seu evangeli, escoltant els progressos musicals dels obrers i aconseguint que els amos facilitessin la pràctica musical cedint espais per a assajar, a ser possible amb estufes.
Entre els molts col·laboradors i crítics, la revista en va tenir un que va destacar, sobretot en el camp de la novel·la, l’escriptor Charles Dickens. I entre els directors, hi va haver una dona entre 1853 i 1856, Mary Cowden Clarke, germana de Novello, que era, a més, una reconeguda experta en l’obra de Shakespeare.
