Escriure sobre la santa patrona de les llibreries de París és un repte que assumeixo amb il·lusió. A França, per descomptat, s’ha escrit molt sobre aquesta donassa de les lletres; a l’Estat espanyol una mica i a Catalunya molt poquet. Possiblement en el món acadèmic és molt més coneguda. En castellà només tenim un llibre escrit per Adrienne Monnier. En català, fins a data d’aquest escrit, cap.
La Monnier va ser, primer de tot, una amant dels llibres i això la conduí a envoltar-se’n sempre. Com ho va fer? Obrint la seva pròpia llibreria, però no una llibreria com moltes de les que en aquell moment coexistien a París. Estic parlant de La Maison des Amis des Livres, que obria les portes l’octubre de 1915 al número 7 de la rue de l’Odéon. Va ser una llibreria clarament avançada al seu temps. Per què?
En aquest espai de llibres hi sorgien paraules, molts dels literats reconeguts o amb potencial i clients versats parlaven i escoltaven sobre un vers o un altre, sobre una prosa o una altra. En aquesta atmosfera s’hi respiraven lletres i això incitava a escriure. Un cop traspassada la porta et podien prestar un o diversos llibres per a poder-hi intimar. Monnier era una persona dotada d’un instint literari especial, que escoltava propostes, objectius i il·lusions de joves aspirants a escriptors, com Raymonde Linossier; aspirants a editors, com, per exemple, Pierre André-May, i aspirants a llibreters, com ara Edmond Charlot. La llibreria era un espai on literats consagrats, com Paul Valéry, i novells, com Antoine de Saint-Exupéry, confluïen per escoltar-se i llegir-se els uns als altres.
Es va convertir en un indret d’assessorament on la informació sobre un llibre o un altre o sobre un autor o un altre era norma de la casa. Era una fàbrica de paraules lligades; un lloc on poetes i escriptors consagrats confiaven a una llibretera les seves col·leccions, com Paul Fort, i revistes, com André Breton, Philippe Soupault i Louis Aragon. Estem parlant d’una llibreria on també eren ben rebuts literats anglosaxons, alguns dels quals identificats i associats a la generació perduda, que un cop travessat el carrer, provinents de Shakespeare and Company, debatien també sobre prosa i versos.
Per resumir totes aquestes certeses: La Maison des Amis des Livres era una llibreria on les lletres eren notes, les paraules música i la lectura era la reina. Per cert, regentada per una dona.
Adrienne Monnier (París 1892-1951) estimava tant els llibres, el món de les lletres, que es va involucrar en cadascun dels subsectors d’aquest món. A més de llibretera vocacional va ser també editora. Molts llibres i opuscles porten el segell de la seva llibreria. Com a editora va publicar les seves pròpies revistes, unes de perfil universal i d’altres de caràcter més intimista. Va tenir temps per escriure versos i prosa. Il·lustradora i impressora no ho va ser, però sempre va tractar amb professionals de qualitat i amants dels seus oficis.
