El passat 6 de novembre, poques hores després de la victòria de Donald Trump, el govern alemany va col·lapsar. Feia mesos que els seus integrants n’advertien la fragilitat. La coalició «semàfor», formada per socialistes (SPD), verds i liberals (FDP), sempre havia estat difícil: estava formada per partits amb ideologies molt diferents i amb discrepàncies profundes en qüestions com la política fiscal, la transició energètica o la política exterior. Al final, el detonant va ser el cessament del ministre de Finances, Christian Lindner, i la sortida del govern dels ministres de l’FDP.
Les eleccions federals tindran lloc el 23 de febrer, set mesos abans del final de la legislatura. En sortirà el pròxim canceller, el desè des de la fundació de la República Federal. Previsiblement, serà Friedrich Merz, el líder veterà d’una CDU que encapçala les enquestes des de fa gairebé tres anys. No obstant això, els comicis plantegen dos dubtes. En primer lloc, quina serà la nova relació de forces entre els partits polítics, i, per tant, amb qui podrà formar govern la CDU. En segon lloc, si el nou Govern sabrà fer front a l’estancament econòmic que travessa Alemanya.
Quan, el desembre del 2021, va prendre possessió la coalició «semàfor», bufaven vents de canvi en la política alemanya. Després de tres lustres de merkelisme, agafava les regnes una «aliança per la llibertat, la justícia i la sostenibilitat», tal com assenyalava l’acord de coalició. Ja llavors era evident que la convivència entre els seus integrants no seria fàcil. Socialistes, liberals i verds no solament tenien filosofies polítiques molt diferents; en algunes coses, els seus programes polítics eren radicalment oposats. Tanmateix, la lluna de mel de la coalició es va acabar amb la invasió russa d’Ucraïna, la qual va evidenciar aquestes tensions internes; va donar lloc a gairebé tres anys de guerres fratricides entre els diferents integrants; i va enfonsar els índexs de popularitat del Govern.
Les tendències demoscòpiques a penes han canviat des de la guerra d’Ucraïna. La CDU lidera els sondejos des de l’abril del 2022, amb una renda que ha anat incrementant amb el pas del temps; quan falten tres mesos per a les eleccions, els democratacristians se situen entorn del 33 %. L’SPD, per part seva, ha seguit la tendència oposada: enfront del 25,7 % que va obtenir el 2021, el partit se situa en la forquilla del 15-16 %, encara lluny del 20,5 % que va obtenir el 2017, el seu pitjor resultat històric en unes eleccions federals. De fet, les enquestes situen com a segona força l’AfD (17-20 %). Els altres dos integrants del govern de coalició estan en caiguda lliure: si avui se celebressin les eleccions, l’FDP quedaria fora del Bundestag (4 %) i els verds (10-14 %) empitjorarien el resultat del 2021.
