El lloc que Ana Blandiana –pseudònim d’Otilia Valeriu Comán– ocupa en la cultura romanesa és comparable al d’Anna Akhmàtova o al de Václav Havel en la literatura russa o txeca, respectivament. Premi Princesa d’Astúries de les Lletres (2024), doctora honoris causa per la Universitat de Salamanca (2021), Griffin Excellence in Poetry Award (Toronto, 2017), en l’actualitat, Blandiana és autora de disset llibres de poesia, dos volums de relats fantàstics, onze d’assajos, una novel·la, i un diari d’«ego-prosa», pels quals ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals. Blandiana és actualment la poeta romanesa més internacional, a més de candidata al Premi Nobel. La seva obra s’ha traduït a 26 idiomes.

Nascuda el 1942 a Timisoara, lloc que es convertiria en l’epicentre de la revolució del 1989, Blandiana és una figura llegendària en la literatura romanesa actual. Tant la seva prosa fantàstica com els seus poemes tenen el valor d’un manifest que pertany a la memòria col·lectiva del nostre temps. Cap altre escriptor de la seva generació no ha convidat a una lectura tan subversiva i provocadora com ella. La seva oposició a la dictadura de Ceausescu va tenir gran repercussió internacional, però abans d’arribar a ser una poeta coneguda Blandiana ja era un nom prohibit.

El seu debut literari el 1959, amb disset anys, va comportar-li la primera prohibició de publicar: el seu pare, sacerdot ortodox, era aleshores un pres polític, i ella estava proscrita per ser filla d’«un enemic del poble». La seva carrera literària va estar marcada des d’aleshores per una llarga sèrie de represàlies per part de les autoritats comunistes. Blandiana ostenta el rècord de tres prohibicions sota dues dictadures: primer la de Gheorghe Gheorghiu-Dej (1947-1964), quan encara era adolescent, i després durant l’època de Ceausescu (1964-1989) el 1985 i més endavant el 1988 fins a la revolució del 1989.