Ombres enmig de la boira
A Conrad no l’interessen tant les peripècies com la repercussió que tenen sobre els personatges del relat
Sobre Joan Fuster i Antonio Vilanova
La relació cal situar-la en el III Congrés de Poesia que va tenir lloc a Santiago de Compostel·la el juliol de 1954
La jornada d’un càndid
El Tolstoi jove és tan espectacularment bo com el Tolstoi adult, el novel·lista èpic i titànic de ‘Guerra i pau’ o ‘Anna Karènina’
Ana Blandiana, una poeta entre la història i la metafísica
La gravetat melancòlica de la seva poesia sorgeix de la tensió entre la consciència de la puresa primigènia i la d’un mal existencial
L’ascendent d’Alice Munro
Joyce, Cortázar, Rodoreda i Petruixévskaia, que han baixat a les mines més perilloses del cor humà, són família seva
On són els arxius del poder?
Els arxius de demà estan en perill avui per l’apropiació de la documentació per part dels càrrecs públics i per la creixent digitalització
Un desig amagat
Jordi Coca crea enigmes amb gairebé no res, amb uns recursos d’alta eficàcia, tal com fan els escriptors en plenitud de facultats narratives
La paradoxa K
Cent anys ‘a’ Kafka, com si fos un lloc concret en un mapa imaginari on estem tots empadronats i del qual no podem fugir
El meu amic Paul Auster
Deixa una legió de fidels lectors i una crítica unànimement positiva del seu llegat literari
Avatars de Gabriel Caballero
L’aposta de Julià de Jòdar consisteix a identificar la ficció amb l’ambigüitat per dir que les coses reals no són mai ni senzilles ni clares
Les relacions infinites
Alguns escriptors no volen tant escriure amb originalitat com reescriure els relats que més estimen
Medievals actualitzats
El narrador de l’‘Espill’ deixa constància dels fracassos i els ressentiments que li han ocasionat les seves relacions amb la «femenil condició»
Valerie Miles: «El que és políticament correcte no té lloc en la literatura»
Editora, escriptora i traductora
El domini de la terra
En aquesta novel·la Willa Cather explica les dificultats i la valentia dels que van forjar els orígens d’una comunitat
Un bon començament
Coincideixen tres llibres que confirmen que, en la literatura de debò, el tema es revela al final
Diccionari Kundera
Va compondre un glossari amb les paraules clau de la seva obra. Presentem, a tall d’homenatge, algunes entrades d’aquesta tria personal
Característiques ocultes del text dramàtic
El teatre és un engany on qui enganya és més honest que qui no enganya, i qui es deixa enganyar és més savi que qui no es deixa enganyar
Gabriel Ferrater, Carlos Barral i ‘Papeles de Son Armadans’
Barral va passar a exercir el paper de cònsol de la publicació a Barcelona, funció a la qual al·ludeix en diverses ocasions en el seu epistolari amb Cela
Anar vivint i anar veient
Txékhov és el mestre de l’artifici de la simplicitat nítida, capaç d’aconseguir que l’ànima de l’objecte més comú ens sembli radiant
«Soy un poeta militante, camarero / un gin tonic / por favor»
La concepció del vers de Vázquez Montalbán és una de les més estranyes i belles de la lírica espanyola contemporània
A mi què m’explica, si jo soc poeta
Si he de parlar del meu MVM favorit no em queda altra opció que referir-me a la seva poesia
La Barcelona negra de Vázquez Montalbán
Va aconseguir explicar les seves raons de fons sota l’aparença d’històries de lladres i serenos
Orígens literaris de la Barcelona de Vázquez Montalbán
Memòria dels llocs i de les persones que hi visqueren, del món desaparegut molt abans dels canvis promoguts pels Jocs Olímpics
Atenes i Roma a Laietana 30
La millor lliçó dels autors grecs i llatins de la Bernat Metge és que tots els homes són diferents, que la bellesa no és relativa i que vivim en un món tràgic
El naufragi de l’amor
El que el món modern tem és acceptar que encara sigui possible que un home o una dona visquin un «dia eternitzat» que destrueix tot acte de consum
Forces, fervor i poesia
Abans de viatjar a Europa Dostoievski ja estava convençut que trobaria una cultura moribunda, orfe de llum espiritual i moralment desorientada
El liberalisme màgic de Vargas Llosa
L’escriptor aprofitaria la fama per col·locar no pas l’obra literària –que també–, sinó la seva ideologia
Extensió i atenció en l’era de l’urgent
Tenim una rara espècie en perill d’extinció: els contadors d’històries que pretenen que els lectors els pertanyin el màxim de temps possible
Magnitud i generositat
Valentí Puig inspecciona l’horror i les malalties que afecten l’organisme o l’ànima del món i s’examina ell mateix sota el microscopi de la seva pròpia prosa
Darrere les petjades de Jorge Semprún en el seu centenari (1923-2023)
De l’estirp dels Maura, havia heretat dues passions que van quallar en dues professions al llarg de la seva vida, la de polític i la d’escriptor
Daniel Fernández: «El llibre és la pedra angular i el ciment bàsic de tota la cultura occidental»
La irrealitat versemblant
Prosa flexible, sensual, inesperada i precisa, una pura força narrativa que voreja la nuesa lírica sense perdre mai de vista el sentit de l’humor
Imma Monsó: «Vivim una època terrible de desafecte cap a la nostra tradició occidental comuna»
Ales o braços, la cultura del desig complert
Els humans, en la majoria dels casos, anhelen les ales per apartar-se del món que els ha tocat viure
Espinàs, corredor de fons de l’articulisme
Durant quaranta-tres anys va publicar cada dia una columna periodística planera però acurada, amable però incisiva, entenedora i entenimentada
Antonio Vilanova, Ignacio Agustí, Ana María Matute i el Premi Nadal 1949
Al ‘Diario’ de Vilanova s’amalgamen reflexions autobiogràfiques amb el que passa al seu voltant, episodis del món cultural barceloní
© Tots els drets reservats / 2018 – 2026 Política & Prosa S.L.
ISSN 2604-708X
Junta General Socis
informacio@politicaprosa.com
Disseny / verddisseny.com & compost.cat
Projecte finançat per la Direcció General del Llibre, del Còmic i la Lectura, Ministeri de Cultura.