El setembre de 1937, l’aleshores rector de la Universitat de Barcelona i conseller de Justícia de la Generalitat, Pere Bosch i Gimpera (1891-1974), va pronunciar una rellevant conferència a València, convertida en nova capital de la República. Amb el títol d’«España», el reconegut prehistoriador va voler contraposar l’ortodoxa i clàssica «idea dogmática de la unidad y cohesión esencial de España, como de un ente metafísico», a una altra de més subversiva i alternativa que sorgia tant dels seus treballs sobre l’Antiguitat ibèrica com de les seves conviccions politicoideològiques. Considerava la pluralitat com l’element diferencial i constitutiu de la història espanyola: «la diversidad de los pueblos hispánicos».

La posterior victòria franquista va forçar-lo a l’exili i va impedir el desenvolupament normal d’aquesta interpretació. Tanmateix, no tot va ser perdut, ja que alguns dels seus alumnes van apropiar-se d’aquelles idees seminals. Les podem resseguir en la lenta reconstrucció de cenacles universitaris com l’encapçalat per Jaume Vicens Vives (1910-1960) i la seva posterior escola. Les podem detectar en l’àmbit civicoliterari com en alguns dels poemes de Salvador Espriu (1913-1985), com quan demana «Fes que siguin segurs els ponts del diàleg / i mira de comprendre i estimar / les raons i les parles diverses dels teus fills».

Aquesta voluntat de plantejar una història de les Espanyes més atenta a l’heterodòxia té potser més tradició a la perifèria, des d’on es malda per trencar l’excés d’unidireccionalitat, determinisme i teleologia. Segons diuen, el mateix Pasqual Maragall (1941), abans de guanyar la Generalitat, hauria volgut convèncer una colla d’historiadors perquè entomessin el repte de publicar un relat mancomunat d’Espanya des d’aquesta perspectiva més plural. D’alguna manera, podríem entendre que el projecte desencadenat a partir de 2007 sota la direcció de Ramón Villares i Josep Fontana (1931-2018) –un gallec i un català– i el doble segell de Crítica i Marcial Pons –un català i un madrileny– responia a aquesta inquietud.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.