El perfil del soci del Barça té un alt component emocional amb tendència a perdurar al llarg de tota una vida. Es pot canviar de ciutat, de país, de parella, d’empresa o de religió, però rarament s’abandona l’equip amb què cadascú s’hagi identificat sempre.
Aquesta faceta emocional del soci del Barça coincideix sovint amb un senyal d’identitat inconfusible sense altres vincles que un sentiment de pertinença a un club i a una certa idea transversal de Catalunya que no es correspon amb el més vertebrat mapa social i polític del país. Un futbolista del Liverpool del segle passat, Bill Shankly, és recordat per una frase ocurrent que deia que «el futbol no és una qüestió de vida o mort sinó que és molt més important que això».
Per què un esport inventat en un pub de Londres, el Freemason’s Tavern l’any 1863, on va néixer The Football Association i es van començar a redactar les primeres regles unificades del futbol modern, podia arribar a ser l’esport de masses arreu del món? Aquesta era una de les preguntes que fascinaven l’historiador marxista, Eric Hobsbawm, que va dedicar la seva vida a estudiar revolucions, imperis, classes socials i nacionalismes. No era un cronista esportiu ni un aficionat obsessiu al futbol. El seu interès pel joc era diferent. Volia entendre per què onze jugadors corrent darrere una pilota podien representar alguna cosa molt més gran que un simple espectacle esportiu.
La seva resposta es va convertir en una de les reflexions més citades de la història de la sociologia de l’esport. «La comunitat imaginada de milions de persones sembla més real en la forma d’un equip d’onze persones amb nom i cognoms.» Amb una sola frase, Hobsbawm explicava un fenomen que continua definint el món contemporani en relació amb el futbol. La idea de «comunitat imaginada» no era seva. Provenia dels estudis sobre el nacionalisme, que descriuen la nació com una comunitat formada per persones que no es coneixeran mai personalment, però que se senten unides per una identitat compartida.
La comunitat de socis del Barça és més abstracta que real. Però existeix i forma una fraternitat invisible que es concreta en una realitat visible el nucli de la qual són onze jugadors que corren, gaudeixen, fan gols, perden o guanyen. No és un sentiment emocionalment guanyador o perdedor. És una identificació amb uns colors, amb el seu himne, la seva història, les seves frustracions i les seves victòries.
