«Som fràgils. Vivim a la intempèrie». Podria ser un bon resum de La gran família (Club Editor, 2025) que ha merescut el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. Escrita per Antònia Carré Pons (Terrassa, 1960), s’hi ficciona la vida de dues germanes en un relat on s’entrecreuen algunes de les moltes vides de l’autora que, a més d’escriptora, és també una reconeguda filòloga medievalista i la fundadora de l’exquisida editorial –que pren el nom de l’antiga cansaladeria familiar– Cal Carré. Molts d’aquests elements, junt amb experiències i diàlegs de ressò privat i viscut, treuen el cap al llarg de les seves pàgines on sobresurt el joc d’el·lipsis, intimitats i subjectivitats.

Si Carré és especialista en el misogin clàssic medieval L’espill (1474) de Jaume Roig, la protagonista explora com la dona, i de forma especial la seva sexualitat, ha estat sotmesa a un masclisme atàvic. En una conferència impartida a la novel·la per Montserrat Vidal –Rateta, per als seus–, aquest maltractament s’exemplifica a través del desconeixement sobre la concepció o, directament, de la fisiologia femenina. El primer es resolia amb teories absurdes i el segon amb una barreja de por i fàstic. Tampoc hauria de sorprendre tant si tenim present que fa només trenta anys del primer estudi seriós sobre el clítoris i que el primer mapa 3D és d’aquest 2026.

Despullar-se en un monòleg

Sense ser el principal, aquest fil no deixa indiferent i, de fet, lliga perfectament amb Una aniquilació fallida (Ara Llibres, 2025). Aquest assaig literari, i alhora peça de dramatúrgia, signat per Carlota Gurt (Barcelona, 1976) vol ser, com diu en el subtítol, «una càpsula sobre la libido femenina en la història». Amb la contundència i irreverència marca de la casa –«Podem començar a parlar ja de l’enveja del cony?»–, denuncia la manipulació maniquea practicada durant generacions i que redueix la dona a estereotips, especialment pel que fa a la seva sexualitat.

Corregir aquest biaix no és senzill i no només pel que fa a la sexualitat femenina. Ho constata pel que fa al feminisme, tot i que amb una certa esperança, el director editorial d’El 9 nou, Agustí Danés (Manlleu, 1973). En el recopilatori d’articles Passa pàgina (El 9 Nou, 2026) ens diu: «Aquest canviar les preteses veritats absolutes respecte al rol de les dones a la societat, és un repte en majúscules. [...] Aquest és un viatge llarg. Però té un avantatge: no s’ha de comprar bitllet de tornada. No s’ha de desfer mai el camí dels drets assolits.»