Des de començaments del segle XX, sense comptar el període excepcional de la Guerra Civil i la postguerra, el camp català ha anat perdent la meitat de la seva població activa agrària cada vint anys. Si a principis de la centúria els actius fregaven la ratlla dels 400.000, els darrers anys s’han quedat prop dels 50.000, una xifra que inclou els pescadors i alguns serveis agrícoles que passen com a activitat agrària. Val a dir, en tot cas, que en els darrers vint anys la xifra dels actius s’ha estabilitzat notablement, per bé que continuï davallant el nombre d’empreses i de pagesos.
Aquest seria el quadre central de l’evolució secular del sector, que s’explica pels efectes de la revolució industrial, que comportà el trasllat d’una gran massa d’actius agraris cap a la indústria fins als anys 70, i cap als serveis a partir dels 80, quan s’accelera la revolució terciària. En aquest procés, tant o més dramàtica que la pèrdua d’efectius del camp ha estat la pèrdua de pes específic, que ha passat de més de la meitat de l’ocupació a menys d’un 2 %. Això pot fer pensar que l’activitat agrària ha esdevingut socialment i políticament negligible, però no és ben bé així, sobretot des d’un punt de vista econòmic i d’incidència en el paisatge.
El mateix sector agrari ha seguit el procés de revolució industrial en el seu interior, amb unes transformacions que encara no es poden donar per acabades. De fet, el sector viu immers des de fa decennis en el mantra de la «modernització», que prediquen els tècnics i les administracions i que segueixen les empreses. En els anys 60 es produí la modificació substancial, que consistí en la incorporació dels tractors i les collitadores amb els seus complements mecànics i que significà un augment espectacular de la productivitat. Encara avui dia continua la carrera per augmentar-la a base de màquines més grans i especialitzades, de l’estandardització i l’optimització de les fases productives i de la introducció massiva d’inputs productius basats en energia i aigua relativament barats.
La modernització no solament ha fet innecessària la major part de la mà d’obra que s’ocupava en el sector, sinó que n’ha transformat també l’organització interna. Durant decennis s’havia assistit a la desaparició de la mà d’obra assalariada, jornalers o mossos, que es trobava al servei dels grans terratinents o explotacions agràries heretades del sistema feudal. A partir dels anys 80 se seguirà un procés invers, que veurà l’augment dels assalariats per part de les empreses de major productivitat i volum de negoci. Aquestes empreses amb assalariats i condicions de societat anònima no paren d’augmentar en perjudici de la unitat agrària familiar més clàssica.


Registre Invitat
Et permetrà desbloquejar fins a 3 articles de la revista cada mes.




