Gràcies als jutges del Tribunal Suprem que va nomenar Donald Trump, l’expresident i candidat republicà té possibilitats d’alliberar-se de l’acció dels tribunals, que el persegueixen per 91 delictes. L’instrument dels sis magistrats conservadors sobre nou –tres d’ells nomenats per Trump– és el control del calendari judicial a través de la resolució dels recursos de la defensa. Si aconsegueixen arribar a les eleccions, el 5 de novembre, sense condemna ferma, l’objectiu de l’exoneració s’haurà aconseguit. És la segona vegada que el Suprem intervé de forma decisiva en una elecció presidencial, tal com va passar el 2000 quan va interrompre el recompte a Florida abans que el demòcrata Al Gore se situés per davant del republicà George W. Bush.

L’actual Suprem, excepcionalment decantat a la dreta, és el fruit més notable recollit pels republicans de la presidència de Trump. Barack Obama no va poder nomenar el jutge progressista que li corresponia quan va morir el conservador Antonin Scalia, gràcies al boicot dels republicans, que van posposar el nomenament per a després de l’elecció presidencial. En canvi, quan va morir la progressista Ruth Bader Ginsburg, en el darrer any de la presidència de Trump, els republicans van fer exactament el contrari i es van afanyar a nomenar una jutgessa conservadora.

Ara els jutges conservadors poden tornar el favor del seu nomenament en aquest càrrec vitalici amb resolucions descaradament polítiques a favor de Trump. «Aquest és un tribunal que fa política, les decisions del qual estan més motivades per l’oportunisme i la ideologia dels seus membres que per una lectura consistent de la llei», ha escrit Roger Senserrich en el seu llibre tot just publicat Por qué se rompió Estados Unidos. Populismo y polarización en la era de Trump (Debate).

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.